Cartes

Jesús Domingo Martínez . Girona

Cada euro que es dóna al Banc d'Aliments (BA) s'acaba multiplicant per cent, segons les dades facilitades per la direcció de la institució, dels quals es desprèn que amb una inversió de 2,8 milions d'euros es van poder repartir l'any passat 104 milions de tones de menjar per import de 280 milions d'euros.

Així ho han explicat en roda de premsa el president i altres dirigents de la Federació Estatal de Bancs d'Aliments (Fesbal), per animar a la participació en el que serà el primer "gran recapte" estatal de la seva història.

En concret, la Fesbal prepara una operació per recollir a tot el país els dies 29 i 30 de novembre com a mínim deu milions de quilos d'aliments, amb els quals poder arribar a 150.000 persones més en la recta final de l'any. Per aconseguir-ho, necessiten 60.000 voluntaris i estan "segurs" de poder aconseguir-ho.

Cal recordar que l'activitat dels bancs d'aliments es ve incrementant a un ritme del 20% interanual des del 2010, quan la població espanyola va començar a prendre consciència del grau de necessitat en què es trobaven moltes famílies a compte de la crisi econòmica, cosa que no havia passat ni el 2008 ni el 2009. Als que disposem d'una mica de temps, tenim certa sensibilitat social i ens sentim mínimament caritatius, ens esperen en la gran recollida de final d'aquest mes.

Retalls de les nostres fires

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

Les nostres preuades Fires de Sant Narcís s'esdevenen tan riques en actes i celebracions de tota mena que fan impossible no tan sols participar-hi en tots, sinó fins de fer-ne una fidel abstracció del seu contingut. És per això que, segons les preferències de cadascú, es pot intentar participar i gaudir d'allò que més interessa, motiu pel qual parlem de retalls, com a part d'un tot.

Un cop passada la diada de Tots Sants, amb la gran gernació que omple els carrers i places de la part més rica en història de la nostra ciutat, per gaudir de les mostres d'art, gastronomia, artesania, antiguitats i treballs manuals, ja gairebé es poden donar per acabades les Fires, tret dels focs artificials del darrer dia, amb l'acolorida màgia dels efectes pirotècnics.

Enguany, voldríem destacar dos actes que, almenys al nostre parer, ens varen impactar més positivament. En primer terme, el sorprenent i magnífic pregó-espectacle, a càrrec dels components de la popular orquestra La Principal de la Bisbal, amb motiu de la celebració del seu 125è aniversari, que sota la direcció del mestre Francesc Cassú va oferir-nos l'espectacularitat de combinar un parlament ple de contingut amb la música d'unes populars sardanes, interpretades pels seus músics, situats estratègicament en diversos balcons de la plaça i del mateix Ajuntament. Fou una idea magnífica que, trencant tots els esquemes, omplí de joia tots els assistents.

I ja en segon terme, l'homilia del nostre Bisbe, Francesc Pardo, dins del popular ofici en honor del nostre Patró, que com cada any és seguit per una multitud de fidels. Va saber tocar d'una forma clara i assenyada el que fa referència als drets ciutadans, pel que fa al nostre dret de poder opinar i dialogar, dins del respecte als trets diferencials, i de com poder veure alleujat el patiment i subsistència dels més febles. També d'una forma senzilla i suau, no va dubtar a demanar perdó pel que fa al contingut injuriós d'alguns dels programes d'una cadena de televisió que, vinculada als bisbes, els fa un flac favor a ells i a l'església, arran de l'ànim de confrontació que se'n desprèn.

Ambdós aspectes són els que hem cregut oportú de remarcar, per tal que són els que més ens han impactat, i no perquè no n'hi hagi hagut d'altres també prou importants. Entre aquests, com a positiu, el bon temps, i com a negatiu, que la crisi s'hi ha fet notar. És el nostre humil parer.

Carta als negacionistes

JOSEP SERRA QUINTANA. GIRONA.

Fa pocs dies, una nova figura de l'univers salvapàtries se sortia amb la seva al Congrés dels Diputats. La Sra Rosa Díaz, d'UPyD, treia pit per haver posat contra les cordes els socialistes pel dret a decidir dels catalans.

M'agradaria que, si tan valents són tots aquests líders de formacions polítiques que neguen el dret a opinar i decidir dels catalans respecte al seu estatus en el circ hispànic, surtin a la palestra, donin la cara a qui l'han de donar i diguin clarament: catalans, si no us agrada com estan les coses, us aguanteu. Si no esteu satisfets de com us tracta l'Estat espanyol heu de saber que no teniu cap dret a deixar de finançar-lo, ja que sense vosaltres no podríem mantenir les nostres prebendes i Espanya seria ?inanguantable. Us necessitem, però treballant i ben calladets.

"Alea iacta est"

Josep Baella Isanta. GIRONA.

Que la història l'escriuen els guanyadors, ja ho sabem. Que hi ha deformacions, també. Però que hi hagi hagut una apropiació tan colossal de la nostra història, és que clama als Déus. Ara hi ha una oportunitat històrica per alliberar-nos; tenim el vent a favor amb la complicitat dels Déus. No oblidem, però, que va ser un aragonès, Benet XIII, qui va trair els catalans, donant entrada als Trastàmara.

Amb una Catalunya independent es coneixerà la historia com a conseqüència de la restitució. Es coneixerà la realitat. Aquesta realitat és la que provoca angoixa als espanyols, que faran l'impossible per evitar-ho. Per això necessiten diluir la identitat catalana trossejant la llengua catalana fins fer-la desaparèixer. Sense llengua no hi ha cultura ni història ni país. Ser català és estimar la llengua i cultura catalana, és un sentiment.