Tejero també va ésser un terrorista

Mateu Frigolé Teixidor. Canet d'Adri.

Aquests dies en què tant es parla de la posada en llibertat d'una colla d'etarres ningú es recorda que el més gran colpista-terrorista de la història d'Espanya del segle XX després de Franco va ésser un tinent-coronel anomenat Antonio Tejero. Aquest "senyor", que amb la seva metralleta va deixar moltes bales incrustades al sostre del Parlament, ja fa molts anys que resta lliure i a hores d'ara amb una pensió de general. Segons el codi militar, una acció com la seva mereixia la pena capital. En tenim una mostra en l'últim any del regnat del borbó "Cametes". Els capitans Galán i García Hernández varen ser afusellats a Jaca per intentar un cop d'estat contra la monarquia. En aquet país en què gràcies a Déu no tenim tan horrible pena, sí que en el cas del Tejero hauria d'estar encara empresonat com es va fer amb els antics militars nazis que varen deixar la pell a la presó. El "senyor" Antonio, de 30 anys només en va cumplir 12, i en presons d'alt estàding. Tothom a Roses sabia de les seves escapades de Figueres a la nit per anar a menjar un bon plat de peix. Aquest "senyor" amb els seus 80 anys encara fanfarroneja de voler entrar a Barcelona a posar ordre amb la seva metralleta.

No cal que fotem el crit al cel per les injustes excarceracions, si tenim en compte la irrisòria condemna del Tejero i els assassinats del GAL, els etarres també ho han pagat molt car.

Opinar amb rigor

Sergio Santamaría. Diputat del PP.

En resposta a la carta de Josep Maria Bosch que van publicar en la seva edició del diumenge 3 de novembre de 2013, desitjaria fer algunes puntualitzacions:

Quan algú t'ataca amb tanta visceralitat i mala fe, el mínim indispensable és el necessari rigor informatiu. Val a dir que el programa d'In?tereconomía en el qual participo i que es diu Queremos opinar no és del grup en qüestió sinó que el produeix Canal Català a Barcelona i el dirigeix Carlos Fuen?tes. Per cert, l'esmentada productora rep una subvenció de 120.000 euros de la Generalitat de Catalunya i es caracteritza per la seva aversió cap al Partit Popular. De fet, quan intervinc en els seus debats m'enfronto a tots els tertulians en inferioritat numèrica i al seu inefable conductor per rebatre els arguments que s'aboquen indiscriminadament contra el partit en el Govern d'Espanya. Resulta que qui em titlla de mal educat es permet la llicència en la seva missiva de qualificar-me amb menyspreu com el "tal" Santamaría. M'atribueix el paper de crispador, extremista i irrespectuós. Bones maneres, sí senyor! Es nota que m'escolta poc, potser perquè no li agrada el que dic ni com ho dic. Clar, està acostumat a l'oasi català! Bé, doncs és hora que vagi espavilant i s'acostumi a l'exercici de la dialèctica en lloc d'estar-ho al rabeig del pensament únic propi dels qui viuen en règim d'estabulació.

Pel que fa a la resta, li recordo que les comparacions són odioses i que el seu estil comunicatiu deixa molt a desitjar. Un consell, faci-s'ho mirar!

Per a què serveix realment l'ètica

Montserrat Guardiola Rovira. ?Girona.

L'editorial Patmos ha publicat un llibre a Adela Cortina, professora d'Ètica i de Filosofia política a la Universitat de València, amb un plantejament compromès: "Per a què serveix realment l'Ètica". L'autora intenta convèncer-nos que l'Ètica és indispensable en les persones i en les societats. Exposa amb molt d'encert les conseqüències de la desaparició dels valors i del comportament ètic.

Destaca com a important el treball professional mitjançant el qual es pot anar construint una societat justa i respectuosa.

Aquest plantejament m'ha portat a pensar en el que diu el papa Francesc, gran coneixedor de l'home i del món, en una llarga entrevista que li feren. Afirma: "En cada època l'home intenta comprendre's millor a si mateix i expressar-se. En la recerca de si mateix pot cometre errors" i es pregunta: Quan deixa de ser vàlida una expressió del pensament? I respon: quan el pensament perd de vista allò humà (el valor de la persona) o quan es deixa enganyar".

I per no deixar-se enganyar cal cultivar l'altura intel·lectual. Cal que no es perdi el "nivell" pròpiament humà de pensament, i que no es perdi encara que, com ara ens agrada a tots, vulguem ésser dialogants. Hem de tenir present que el diàleg deixa de ser humà quan, de qüestions que mereixerien un tractament adequat, es parla per parlar.... L'estil dialogant és bo; però deixa de ser-ho quan el que es busca no és la veritat i el servei; si més no, la màxima veritat possible i el millor servei als altres. I per això es necessita l'ètica, són necessaris els valors.

Els mitjans de comunicació haurien de donar suport als valors. No sempre és així. I és llàstima, perquè seria tant el que tots -i sobretot els que s'estan formant- podríem aprendre i que, practicat, milloraria substancialment la nostra societat...!

Wert i els Erasmus

David Arboix i Arús. banyoles.

Ha fet bé el PP d'estirar de les orelles al ministre Wert. Això de retallar les beques a mig curs era del tot injust i un autèntic disbarat.

Ara bé, també veig del tot necessari exigir els estudiants que se'n vegin beneficiats que en facin un bon ús i que aprofitin molt bé el temps.

Sé molt bé la fama que tenen els trimestres Erasmus, un temps per anar a passar-ho bé i estudiar més aviat ben poc. I això, en aquests moments en què la situació econòmica és adversa, cal tenir-ho en compte perquè som els contribuents els que ho acabem pagant.