La consulta sobre l'emancipació política de Catalunya -atenció!- és legal. Ep, però sempre que no sigui vinculant -pfff!-. Ho defensa el catedràtic de Teoria de l'Estat i Dret Constitucional Antonio González Casanova, que proposa recórrer als eufemismes, trucs lingüístics per no dir les coses pel seu nom, per esquivar el mur de l'Estat. No fa massa, al Parlament, l'expert apuntava una primera proposta, d'inspiració gastronòmica: ¿I si ens preguntem, els catalans, si volem "mar", entès com a "independència", o "muntanya", sinònim de "permanència a Espanya"? Quan a la Meseta surten veus a favor del referèndum -l'escriptora (?) Lucía Echevarría, gens orgullosa de ser espanyola, el demana per poder votar que no i els músics de Ska-p, els del cannabis de calidad y barato, madrilenys, criden "visca Catalunya lliure!" als seus concerts-, el plantejament de González Casanova esdevé un estímul a la imaginació col·lectiva: ¿I si ens preguntem si preferim "pit", entès com a independència, o "cuixa", eufemisme de l'statu quo? O si som partidaris de "l'arròs a la cassola" o la "paella"; de "Messi" o de "CR7"; de la "puta" o de la "Ramoneta"; dels "tigres" o dels "leones" (generacions post anys 70: cercar al Youtube "Torrebruno" i "Sabadabadà"); de "Magic Johnson" o "Larry Bird" (generacions post anys 70: torneu a Youtube); de "Starsky" o "Hutch"; de "Breaking Bad" o "Lost"; de "Bony" o "Tigretón"; de "Son Goku" o de "Shin Shan"; de "La Riera" o de "Ventdelplà"; de "McDonald's" o de "Burger King"; de "Lady Gaga" o de "Madonna"; del "croissant amb mantega" o del "croissant sense"; de "BCN World" o "d'Eurovegas"; de "Pin" o de "Pon"; del "suc de taronja amb polpa" o del "suc de taronja sense"; de la "sardana" o del "flamenco"; del "paracetamol" o "l'ibuprofèn"; del "Kas naranja" o del "Kas limón"; de "McEnroe" o de "Borg"; de la "caixa" o de la "faixa". Echevarría triaria "caixa" i Ska-p, "faixa".
