19 de novembre de 2013
19.11.2013
Diari de Girona

Despropòsits

19.11.2013 | 00:00
Despropòsits

Estem vivint tot un seguit de despropòsits que ens haurien de fer reflexionar. Els resultats electorals a Catalunya fa un any van permetre que la CUP per primera vegada arribés al Parlament. Tres diputats nous que representaven una nova manera de fer política. Molts analistes pronosticaven que protagonitzarien tot tipus d'escàndols a l'hemicicle. Però fins ara no ha estat així i s'han convertit en la veu de molts ciutadans que no se sentien representats per cap partit, la qual cosa ha deixat descol·locats els d'IC, que fins ara traslladaven a la Cambra alguna d'aquestes inquietuds. El diputat de la CUP més mediàtic és el seu portaveu, David Fernández, que a totes les enquestes surt com un dels polítics més ben valorats pels ciutadans. Però la proppassada setmana no va estar a l'alçada de les circumstàncies. Compareixia en una comissió l'expresident de Bankia, el senyor Rato, i en la seva interpel·lació el diputat de la CUP va esgrimir una sandàlia en un to de perdonavides i amenaçant. I això en clau parlamentària no s'hauria de permetre. Ésser diputat s'ha convertit en un avantatge davant de la societat. Però aquesta condició no hauria de donar dret a qualsevol insult. Aquesta metàfora de la sandàlia no feia falta, malgrat que avui Rodrigo Rato pugui representar un personatge amb un estil ranci i caducat.
Aquest despropòsit del senyor Fernández s'ha vist acompanyat per una altra monumental relliscada del senyor Oriol Junqueras a Brussel·les. Al líder republicà, mentre ha estat calladet, les enquestes l'han situat com a possible president de la Generalitat. Però a la capital europea l'home es va veure valent i fou capaç de dir que ell podria paralitzar l'economia catalana. Per sort, la classe política i l'empresarial caminen paralel·lament, perquè si no seria de bojos. L'economia catalana no la paralitza ni el senyor Junqueras ni ningú. La gent s'ha de guanyar la vida, malgrat els polítics. Perquè si es frenés una setmana l'economia tal com predicava, ell cobraria igual el seu sou públic. I no cal dir que molts treballadors avui tenen molts problemes per arribar a final de mes. En veure la relliscada monumental, no va tenir més remei que fer una petita rectificació atès que davant el perill de les seves paraules molts vots podrien tornar a CiU i els antisistemes agafarien el tiquet de la CUP.
I al costat de Fernández i Junqueras, cal situar el president de la Federació Espanyola de Futbol, Ángel Villar, que ha portat la selecció a Malabo per jugar contra la Guinea del dictador Teodoro Obiang. Va ser una plataforma publicitària però que no pot amagar un país on la repressió és el pa de cada dia. Mentrestant, Villar no ha obert la boca i el ministre Wert i el secretari d'esports, Miguel Cardenal, han mirat cap a un altre costat. Lamentable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit