Cartes

en quatre dies

JOSEP MARIA BOSCH. girona.

Les Escoles de Negocis de tot el món solen estudiar aquells casos d'empreses més exitoses i, també, aquells altres de fracassos més sonats. Fins ara, en aquest tema, guanyava el cas Eastman Kodak, l'empresa de fotografia que no va saber veure com canviaven les tecnologies. És possible que, a partir de les properes eleccions, s'estudiï el cas del PSC i del seu "gestor" Pere Navarro. Vegem-ho: Fins ara, al PSC hi han conviscut dues ànimes: la catalana -moderadament catalanista- en la qual es trobaven bé els catalans no independentistes. L'altra ànima era l'esquerrana -moderadament socialista- en la qual se sentien bé els d'esquerres.

Però, amb l'arribada de Pere Navarro, això ha canviat radicalment. En la meva modesta opinió (em puc equivocar), Pere Navarro s'ha equivocat en la definició del públic objectiu del PSC, els clients per entendre'ns. I així, en lloc de disputar el seu vot amb els equips de primera divisió -CiU, ERC i ICV- ho ha fet amb els de segona -PP i Ciudadanos-. Perquè quedi clar, ha posat el seu partit, el PSC, a la mateixa altura que un partit nacionalista espanyol amb una marcada catalanofòbia (el PP) o que un altre partit espanyolista radical i res més (Ciudadanos). I aquests l'han rebut amb els braços oberts: fins i tot la Camacho s'ha atrevit a dir-li en públic el que ha de fer i el que no. En privat ja li ho dirà a La Camar?ga. És possible, també, que el que hagi confós Navarro hagi estat aquella dita castellana de "vale más ser cabeza de ratón, que cola de león". En tot cas, molt em temo que el PSC no serà ni una cosa ni l'altra, sinó que en quedarà molt lluny.

I tot això, a canvi de què? Doncs, desgraciadament, a canvi tan sols que en la darrera convenció del PSOE li diguessin allò de "Pera (així ho pronuncien ells), te necesitamos". Tristíssim plat de llenties bíblic, que, en moments de crisi com els actuals, podria tenir prou requesta. El que ha passat és que aquest plat de llenties que li ha ofert el PSOE, per no tenir, no tenia xoriç, ni costelló, ni farigola ni fulles de llorer i, al damunt de tot, el llegum era d'una classe dolentíssima... Tot sigui pel ferro, Sr. Navarro!

No, no serem moguts...

joan enric carreras mercader. Bellcaire

d'Empordà.

No, no serem moguts, aquest era el nostre crit de guerra als 60 i 70, i ara ho tornem a dir, no serem moguts per la mentida dels nostres governants, sabem que el pou és més fosc i fondo que mai... Sabem que ens estan venent una mentida, els 4.000 llocs de treball de Fagor, els 1.700 de la "tele" valenciana, els 700 de Panrico, l'impagament a les farmàcies, i un munt de notiícies d'última hora ens estan donant la raó, estem tocant fons, el pagament de les pensions del proper mes sortirà de la "guardiola", no hi ha ni un duro, així de simple, els directius de la CAM tenien projecte d'anar-se'n a Curaçao perquè sabien que tenien els dies comptats... Voleu dir-me quins són els polítics, banquers, i els Gürtel, el gendre, els Millet, el Díaz-Ferran, i un llarg etc. que sigui honest? En Bárcenas el tenen a la presó perquè no faci la llista més llarga que ja l'ha donat prou llarga, però com que són els que manen ho tenen controlat, de moment. En Mas i en Junqueres volen fer-nos la pregunta de si volem la independència, perquè és una fórmula de tenir-nos distrets, però la realitat és que han posat a la venda diversos edificis només per cobrir el pressupost de les despeses, no per fer noves inversions, això vol dir que serem més pobres. La nostra joventut que no treballa no s'adona que ells no la cobraran la pensió? I no diuen res, tots amb els seus mòbils d'última generació, els dijous de concerts i farres, perquè els divendres van cap a casa, i el dissabte i el diumenge és festa... Ah!, van a casa a portar la roba bruta i demanar quatre duros al pare per passar la setmana de "tasques"... i tots aquests "seran" metges, advocats, i coses per l'estil... Entre tots ens estan fent viure un temps que no havíem vist ni en el NO-DO...

Gràcies al Grup Pisa (Hospital Trueta)

Antonia Ruiz Martin. girona.

Sensibilitat i professionalitat extrema, aquestes són les dues parau?les que defineixen millor, i amb les quals vull agrair a tots els professionals del grup Pisa (atenció a malalts de MPOC) el tracte que durant llargs anys de malaltia han dispensat al meu pare.

A l'Anna i a la Silvia (infermeres), gràcies per ser sempre aquí, per la vostra professionalitat, la vostra dedicació i la vostra manera de tractar el meu pare, sempre des de l'afecte. Doctora Belda, gràcies per fer millor i més suportable la seva vida, i Doctor Parramon, amb vostè el meu pare se sentia emparat en el més ampli sentit de la paraula. Gràcies als pneumòlegs de l'Hospital Vall d'Hebron, que sempre van fer tot el possible pel meu pare, ensenyant-li a portar la seva malaltia de la millor manera possible. Cap professional ha escatimat esforços ni recursos professionals i personals perquè el meu pare tingués la millor qualitat de vida en el temps que li restava i per això, en nom seu, la meva família i jo us estarem sempre agraïts.