26 de novembre de 2013
26.11.2013

Paraules i més paraules

26.11.2013 | 00:00

Les primeres manifestacions en contra dels pressupostos aprovats pel tàndem CiU i ERC per a l'any 2014 han tingut un seguiment important. Molts ciutadans no arriben a finals de mes i es pronuncien en contra de les retallades i aquestes polítiques d'austeritat que només afecten a una certa part de la població, atès que hem pogut veure aquest darrer cap de semana com la majoria de diaris publicaven els sous dels alts càrrecs del Govern de la Generalitat i certament ni a aquests ni a la classe política els castiga la crisi ni són conscients del fred que es pateix al carrer.
Davant d'aquest malestar, Artur Mas des de l'Índia no ha tingut més remei que dir que anem bé. Fins i tot ha comentat que el primer any del seu govern ha estat del tot exitós. Aquestes afirmacions només se les creu ell i els llepacrestes que té al voltant perquè les mateixes enquestes redactades pel seu propi govern el suspenen per primera vegada i deixa la seva formació com a segona força parlamentària i perdent només en dotze mesos una quinzena de diputats. O Mas viu en una altra galàxia o alguna cosa falla. No pot ser que el president no sàpiga la realitat del país o no s'adoni que cada dia hi ha més associacions i entitats -allunyades de la política- que treballen desinteressadament en favor de totes aquelles persones que estan perdent el tren del progrés i que viuen envoltades de molts problemes econòmics.
Des de l'Índia, el líder convergent ens ha dit que l'atur evoluciona favorablement, que l'economia va millor, que les polítiques de transparència estan donant bons resultats i que el camí cap a la consulta segueix un calendari raonable. Qui no es conforma és perquè no vol. Però a l'atur cada dia hi ha més gent i la societat cada vegada s'està dividint més, tot desapareixent les classes mitjanes i això és molt perillós. I aquesta situació no l'arranjarà una consulta que per cert ben aviat s'haura de conèixer la seva data i la la pregunta.
Des de Banyoles, Oriol Junqueras ja ho ha reclamat dissabte. I més hi va afegir que si a ERC els agrada la redacció de la famosa pregunta i es coneix abans de finals d'any, no tindrien problemes per entrar al govern de la Generalitat. I això sembla que és el que volen els convergents: que ERC entri al govern. Veurem què diran els d'Unió perquè no pot ser que estiguin tan callats quan vegin perillar les cadires empelfades.
Tot plegat només dóna munició al desencís i a l'esgotament. Mas ha desaparegut dels seus recorreguts pastorals pel país a l'estil Pujol, els consellers són incapaços de presentar una sola iniciativa i així, amb només un any de legislatura, tenim un govern a la deriva, sense il·lusió i sense l'empenta necessària per donar resposta a les necessitats dels ciutadans.
Mentrestant, Albert Rivera està agrupant tots els antiindependentistes amb el seu projecte de Ciutadans i Movimiento Ciudadano. S'ha consolidat com el líder natural davant el tàndem Mas-Junqueras. L'esgarrapada l'han patida el PP i el PSC, que pràcticament restaran al Parlament com a forces testimonials, segons les enquestes. Mentre Navarro sembla que té el vistiplau de Ferraz per continuar no se sap a on, però això sí, fent la gara-gara al PSOE; a Alícia Sánchez-Camacho ja la reclamen a Brussel·les per gaudir d'un exili daurat a l'estil Vidal-Quadras.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook