D'ençà que Artur Mas ha fet l'aposta de la independència, l'aparell de l'estat s'ha posat nerviós. De primer, els representants del Reino d'Espanya no en feien gaire cas però a mesura que el procés ha anat avançant, els homes de Rajoy s'ho han pres més seriosament. I els mitjans de comunicació més conservadors de Madrid no s'han estat de dedicar tot tipus d'insults al president de Generalitat, la qual cosa certament obeeix a una estratègia totalment equivocada i dissenyada des d'algun despatx d'aquests sociòlegs que assessoren Moncloa.
Els viatges a Israel primer i fa uns dies a l'Índia han posat encara més nerviosos els responsables del Ministeri d'Afers Estrangers, que intenten posar tota mena de dificultats des de l'aparell de l'Estat perquè l'estada de Mas a l'estranger sigui el màxim de dificultosa.
El paper dels ambaixadors no és fàcil atès que reben pressions per tots costats. I ja se sap que una cosa és viatjar com a representant de l'estat -com fa Duran Lleida en qualitat de president de la Comissió d'Exteriors de les Corts espanyoles- i una altra és l'activitat d'un perifèric i secessionista com és el president català, la qual cosa posa els pèls de punta tothom.
Fernando Carderera, ambaixador a Israel, va fer la vida impossible a la delegació catalana a Israel. Va imposar la bandera espanyola en tots els actes, va ser present a totes les entrevistes i fins i tot es va atrevir a ridiculitzar el president en una nota de premsa enviada des del seu despatx arran de l'entrevista de Mas amb en Shimon Peres. No hi ha dubte que el fracàs d'un president autonòmic representava l'èxit d'un aparell ranci, caspós i caducat.
Ja fa una colla d'anys una delegació de diputats catalans, en un viatge oficial a Finlàndia, vam ser rebuts per aquest ambaixador i convidats a sopar. A més de vint graus sota zero, amb el mar gelat i amb un fred de debò, l'ambaixador era Carderera. Recordo dues anècotes d'aquells inicis de segle XXI que podrien donar una visió d'aquest servidor de l'estat, abans a Hèlsinki i ara a Tel Aviv.
A la saleta d'entrada de l'ambaixada hi havia una foto de la família de l'ambaixador amb el president Pujol, la qual cosa a la majoria del grup de diputats ens va agradar. Ens vam pensar que estàvem entre amics. Però mentre preníem el vino español, un membre de la delegació que més tard fou conseller em va comentar que anés al marc de fotos i el revisés detingudament. Quan vaig poder despistar vaig comprovar que a sota de la foto del president Pujol, hi havia un reguitzell de fotos de la família Carderera amb Aznar, Felipe González, Manuel Fraga, etc. És a dir es canviava la foto segons qui fos el visitant.
I en segon lloc, ens van servir el sopar amb coberteria que portava els emblemes preconstitucionals, la qual cosa va provocar una protesta formal per part nostra que va molestar molt la representant del PP, que avui és diputada a Madrid.
En canvi, a l'Índia, l'ambaixador Gustavo de Aristegui-exdestacat membre del PP i diputat cunero- va fer grans elogis d'Artur Mas. Però es podria interpretar que l'ambaixador es va distanciar del govern español atès a les darreres eleccions generals no el van voler per diputat a Zamora, ni a Ciudad Real, ni a Guipúzcoa i menys a Madrid, la qual cosa va fer que es trobés sense escó, perdés el càrrec de portaveu de la Comissió d'Exteriors del PP i no el col·loquessin al Ministeri al costat del ministre García-Margallo. I així es va veure obligat a tornar a la seva carrera diplomàtica. Possiblement va ser la seva petita revenja, de la qual va sortir beneficiat Artur Mas sense ser-ne art ni part. Coses de la política.
