La UdG ha tancat amb nota la renovació del seu equip directiu. Les eleccions foren modèliques i també modèlic fou l'acte de presa de possessió del seu quart rector, el Dr. Sergi Bonet, i del secretari general i dels vicerectors que l'acompanyaran durant els propers quatre anys en la seva gestió. L'única anomalia, ves per on!, la protagonitzà el rei dels impostos i de les retallades, el conseller Mas-Colell, titular d'un departament que també agrupa Universitats, que amb la seva absència va ratificar que no només és un cregut groller, sinó essencialment un maleducat format a l'americana manera de l'autosuficiència que l'acompanya com si la resta dels mortals fóssim uns ignorants perfectes. He de suposar que el seu segon, l'Antoni Castellà, li va comunicar que tampoc ningú no el va trobar a faltar, com així fou, i que, endemés, res no va pertorbar l'acadèmic acte com por escènic li tenia el conseller, pel que sembla. És la millor manera de dir-li que els gironins, sols, també sabem fer bé les coses.

Vaig assistir a l'acte en la meva condició de membre de la comunitat universitària en tant que professor de la Facultat de Dret. El mateix es va desenvolupar sota l'austeritat que marquen els temps i el comportament plenament civilitzat dels demòcrates. La rectora Anna Maria Geli feu un emotiu comiat dels seus vuit anys al capdavant de la Universitat i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va subratllar el positiu efecte que ha tingut pel conjunt de la demarcació i més enllà. Ambdós varen recordar que fou l'any 1991 quan el Parlament de Catalunya va crear la UdG. En fer-ho, jo vaig evocar les meves negociacions amb el govern de Felipe González per introduir l'esmena a la primera de les lleis sobre universitats que ho havia de facilitar, com així fou, o el posterior encàrrec del Dr. Josep Laporte, aleshores conseller del ram, de veure'm d'amagat amb el que seria primer rector de la UdG, el Dr. Josep M. Nadal, primer nomenat a dit i després elegit, per tractar sobre la composició del seu primer govern davant la intransigència d'influents militants de CDC de Girona i d'altres personatges que s'oposaven que un Nadal encapçalés l'Ajuntament i un altre Nadal encapçalés la Universitat. En Laporte, un senyor com cal que mai hauria girat cua fugint de Girona per por de rebre un tomàquet, ho tenia clar i sabia que jo també, però necessitava el meu vistiplau com a president que era de la Federació de Girona de CDC, segons li havia fet saber el president de la Generalitat. En Pep pot dir que vam prendre un cafè, que em va oferir llegir la seva proposta d'equip i que jo em vaig limitar a preguntar-li si ell es trobaria còmode amb les persones que en aquesta hi apareixien sense voler saber res més. Em va dir que sí, i jo li vaig dir, menys o més, que "endavant i bona feina". Recordo perfectament que, malgrat que el conseller Laporte li ho va fer saber al president Jordi Pujol, aquest em va trucar interessant-se per l'assumpte. La conversa va acabar quan li vaig dir "I quina culpa té el matrimoni Nadal-Farreras si els han sortit un fills tant trempats?". La seva resposta va ser "cap" i, com que els coneixia del seu exili a Girona i de més coses, totes elles positives, va posar punt final a la conversa i el doctor Josep M. Nadal va sortir al DOGC nomenat com a rector de la UdG.

Des d'aleshores, ha plogut molt. Sobretot, s'ha fet camí; un bon camí. El darrer trajecte ha estat tremendament dificultós, i per això se li ha d'agrair a la rectora Geli la seva dedicació, com no menys dificultós ho serà el nou acabat d'encetar, per la qual cosa se li ha de reconèixer al rector Bonet el seu coratge i el seu esperit de servei. Certament, com va dir l'editorialista del Diari de Girona dijous passat, el seu discurs de presa de possessió va ser lúcid. Feia temps que no escoltava una peça oratòria òrfena de vacuïtats i rica de contingut. Aquest home, el nou rector, té la Universitat amb majúscules al cap, la qual cosa no agradarà als molts mediocres instal·lats a les administracions de l'Estat i de la Generalitat que necessàriament tindrà com a interlocutors, però la UdG disposarà ara, al capdavant seu, d'una persona que no s'agenollarà i que la defensarà a ultrança, i potser aquesta és la lectura encertada dels resultats electorals produïts, els quals també s'han de llegir des de la transversal aclamadora victòria. Defensar l'autonomia universitària enfront, si cal, dels poders públics, és fer respectar l'"acadèmia" en tota la seva prevalença històrica a favor de la llibertat, i comprometre's amb el pensament "lliure, crític i solidari" constitueix una mostra de cultura reconstituent que molta falta fa al conjunt del nostre país i més enllà de l'Ebre. La carpeta no oberta és la que deixà al damunt la taula del seu discurs en Castellà: Què en fem de les universitat denominades "petites", disseminades en el territori, com a la UdG? Doncs mirin, respectar-les! En prengui nota perquè a la cantonada ens espera aquest debat amagat sota el rètol "universitat nacional" que ell mateix emprà.