És un problema moral
Valentín Abelenda Carrillo. SALT.
En la seva essència, la violència domèstica, ara anomenada «de gènere», és un problema moral: quan un ésser humà recorre a la violència per relacionar-se amb un altre, es fa palès que subjau a aquesta conducta un dèficit de valoració de la dignitat humana del subjecte passiu. Això passa en la violència en la parella, en l´avortament, en l´explotació laboral, en la prostitució, en el terrorisme, en la pedofília, en la violació, etc. Al voltant d´aquest dèficit moral hi pot haver moltes altres coses: masclisme, racisme, summe egoisme, alcoholisme, patologies psiquiàtriques, etc. Quan es pretenen resoldre aquests problemes de conductes violentes atenent només a aquestes últimes causes sense atendre el problema moral de fons normalment s´aconsegueixen efectes molt limitats.
Quin Nadal celebrem
Paquita Xarles Arnau. Girona.
Fa dies que els carrers estan engalanats per Nadal. Pares Noël, arbres, llums, boles... tot brilla però gairebé enlloc no hi ha el naixement. Passejant pels carrers de Girona fa la sensació que ens movem en una ciutat pagana, res de res ens recorda que s´acosta la vinguda del Messies. Algú em pot explicar què és el Nadal sense el Messies? Què celebrem? Pot ser l´arribada del pare Noël, que ve dels països nòrdics carregat de regals? Què ensenyem als nostres petits i no tan petits? Saben que abans de Nadal hi ha quatre setmanes de preparació que es diuen Advent? Com les vivim tots plegats? Sovint ens queixem que la gent jove no va a l´església i abandona els valors morals, que alguns cauen en la droga o porten una vida dissoluta, potser no hauríem de treure de la vista els signes religiosos. El pessebre, molt arrelat a la nostra terra, mai s´hauria de substituir per figures paganes. Tenim els Reis Mags, que, a més de portar regals a petits i grans, representen la manifestació de la vinguda del Messies a tot el món. Seguint l´estrella arriben a Betlem, a l´establia trobaren a Jesús nat i li oferiren els seus tresors. Senyor, doneu-nos més fe.
P.S.: També vull dir que trobo de molt mal gust fer el caganer amb la Moreneta. Som o no som bons catalans. Sí o no.
David i Goliat
Àngela Ferrer i Mató. Girona.
La història d´aquests dos personatges és prou coneguda.Un pobre pastor venç un gegant per la força de la raó i la fe que té que Déu ajudarà a obtenir la llibertat del seu poble. També els grecs guanyaven gairebé sempre els perses, molt més forts i poderosos, gràcies als seus enginys i a la força de l´amor a la seva terra. Un cop cremaren les naus enemigues amb una potent lupa, una altra tiraven pots de ceràmica que contenien serps verinoses i els enemics o morien pel verí o ofegats al tirar-se a l´aigua. El que feia forts David i els grecs era una fe cega en la seva pàtria i l´amor a la llibertat, que és un dret de tots els pobles. Llavors, tenim exemples ben clars que la fe mou muntanyes i que ésser lliures i gestors dels nostres béns és un dret universal. No defallim, que ens mereixem aconseguir aquest dret a decidir. La força de la raó sempre ha de prevaler a la raó de la força.
Estimats Reis Mags d´Orient...
Anna M.ª Blaya. Vidreres.
Així és com sol començar la carta dels nostres vidrerencs més petitons; sí, ja tornen a ser aquí, ja ha passat un any i hem fet molta bondat perquè ens portin moltes coses. Aquesta és la il·lusió dels nostres nens i nenes, arriba la Nit Màgica. Però perquè això es faci realitat, fan falta moltes mans i tothom hi és convidat a participar: hi ha un grup de vidrerencs que ja fa uns anys que, des del moment que acaba la cavalcada, comencem a treballar per a la propera. I és quan arriba el Patge Carter a les escoles, el Patge Reial i, sobretot, la gran nit màgica, que veiem recompensada tota la dedicació i els esforços que hem dut a terme tots aquests mesos, sense esperar res a canvi, en veure en els nostres infants -i no tan infants- la seva cara d´innocència, que queden ben bocabadats; així doncs, tots nosaltres, els que formem aquest grup de vidrerencs, ens donem per ben pagats.
Els lluentons, el colorit de les carrosses, els colors dels vestits de Ses Majestats, els seus patges, tot plegat és felicitat i color. Però alerta! ... Colors que ens donen alegria, il·lusió i no colors polítics. Sí! Vidrerencs i vidrenques, hi ha persones en aquests poble que han volgut barrejar els colors polítics en aquests acte i, sincerament, si no tenen res més important per fer, que ens vinguin a donar un cop de mà, que els que hi som, hi som pels nostres nens, no per colors polítics! Us agraeixo la vostra col·laboració.
Imaginem un «Estat amb majúscules»
Joan Boronat Lecha. Blanes.
Imaginem que Espanya és un país democràtic (seria molt imaginar) i podem fer la pregunta/es, tal com van acordar els nostres polítics. L´opció és clara perals que volen independència, només cal votar «sí» als dos apartats; però no és gens clara per als que no volen seguir espoliats com fins ara, però no són independentistes. S´ofereix un «estat» (federal? confederal?) sense aclarir quins avantatges té, si no és independent. Si aquest «estat» tingués llibertat per gestionar les seves infraestructures; impartir la seva justícia; controlar les relacions comercials amb altres països; recaptar tots els seus impostos, contribuint equitativament, de forma acordada i justa a la despesa comuna espanyola; arranjar la cultura pròpia i que la llengua autòctona fos l´única oficial en l´àmbit del funcionariat públic territorial, entre d´altres millores a concretar, llavors sí, estaríem parlant d´un «Estat amb majúscules», és a dir, el que eren els Estats de la Corona d´Aragó abans de 1701-1714. Imaginem (inimaginable) que aquestes condicions coincidissin amb l´oferta de l´Espanya federal que prediquen els socialistes, i fossin acceptades constitucionalment; llavors sí que seria congruent fer un referèndum d´àmbit estatal per comprovar quins espanyols tolerarien aquestes condicions, o quins preferirien una Espanya escindida, votant, tots plegats, les següents opcions: Si prefereix que Espanya es reestructuri federalment (en les condicions anteriorment exposades) marqui la casella 1; Si prefereix que Espanya s´escindeixi de Catalunya formant dos Estats dins de la Unió Europea, marqui la casella 2. Tot i que, mentre això no arriba, és més viable una declaració unilateral d´independència
