Cartes

David Arboix i Arús. BANYOLES.

Ho han tornat a fer i cap poder públic sembla voler-ho aturar. Cinc activistes de Femen amb la pitrera a l'aire van insultar i agredir el cardenal Rouco llançant-li calcetes tacades de color vermell. Lamentable manera de fer valer els arguments avortistes: increpant, despullant-se i xisclant consignes cristianòfobes.

De les noies conilles ens n'hem assabentat tots; arreu s'ha fet ressò d'aquest patètic espectacle i també de les concentracions davant les catedrals de Barcelona i Terrassa. Ara bé, de les manifestacions a Madrid i a d'altres importants ciutats europees demanant que s'aturin els atacs a la família -amb massiva assistència, tot sigui dit, de ciutadans- ni una sola imatge, ni un sol mot. Aquesta és la dictadura de la premsa, feixisme en estat pur. I llavors s'omplen la boca parlant de drets, llibertats i democràcia. Quina vergonya!

Un homenatge merescut

i amb missatge

Lluís Torner i Callicó. girona.

Normalment, les celebracions d'homenatges envers la trajectòria i l'obra, d'una persona -home o dona- que d'alguna forma o altra ens ha marcat, ens deixen un missatge, generalment important, i aquest ha estat el cas del que el passat dia 1 de febrer, al veí poble de Salt, es va retre a en Salvador Sunyer i Aimeric, coincidint amb el seu norantè aniversari. Els que vàrem tenir el goig d'assistir-hi, tot i que alguns no érem pas saltencs, vàrem poder copsar la gran estima i admiració que tant l'homenatjat com el seu poble es manifesten mútuament i incondicional.

A l'homenatge, a part dels mateixos veïns i amics, en gran nombre, i unes nétes de l'homenatjat, que li dedicaren unes cançons, vàrem poder veure-hi, entre els diversos polítics assistents, l'expresident de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol, i el conseller de Cultura, Sr. Ferran Mascarell, que hi varen voler ésser presents. Com és natural, varen haver-hi els consegüents parlaments dels que presidien l'acte: polítics, escriptors i un antic rector de la parròquia. No ve a compte dir-ne els noms, ni fer repàs dels respectius parlaments -d'això ja se'n cuidaran els corresponents mitjans d'informació-. El que sí, però, volem destacar, és que tots i cadascun d'ells varen ?coincidir a glossar els punts que més han marcat la trajectòria de l'homenatjat, que podríem resumir en la seva fidelitat i compromís amb el seu poble, el país i la llengua, i com a complement, important també, la seva rica trajectòria com a prosista i com a poeta. En el decurs d'un temps que la nostra llengua era prohibida, ell s'esmerçà a fer-ne classes, per tal que es mantingués ben viva i vigent.

Al final de l'acte, l'homenatjat, després d'agrair la sentida celebració feta en honor seu, va fer avinent que tal com estan anant certes qüestions, quan, des de determinats sectors, sembla que intenten menystenir l'ús de la nostra llengua, cal seguir esforçant-nos a defensar-la i mantenir-la.

Vagi doncs el nostre agraïment envers la tasca feta i la nostra felicitació pel seu 90è aniversari. Salvador Sunyer, per molts anys!

La Natalia

ens ha deixat

JULIA MORALES i RAMÍREZ. SANTA CRISTINA D'aro.

La Natalia de la Fina i l'Amadeu, la inconformista, la lluitadora, la defensora de les llibertats, la de tarrannà anarquista, amant de la natura i dels animals (quan veia un gos lligat corria a deslligar-lo). La Natalia era una noia intel·ligent i d'una gran cultura, havia sigut una brillant estudiant universitària, estimava la vida i la vivia en plenitud sense oblidar les injustícies. Era més lliure que el vent de tramuntana, perquè la tramuntana l'atura el vent de llevant i a la Natalia no l'aturava ningú, feia el que volia, quan volia i de la manera que volia.

Era introvertida, alegre i humil, molt reservada per les seves coses i les seves intimitats, li agradaven les xerrades dissortades, imprevistes, i apassionades, era riallera i afable, oberta i afectuosa. Recordo l'última vegada que la vaig veure en la vesprada de Reis. Tot i la gran malaltia, estava riallera i contenta, gaudint de la cavalcada de Reis. Ens vàrem fondre entre petons i abraçades.

Era molt valenta i va lluitar contra la seva malaltia fins a l'últim moment, el d'aclucar els ulls.

Si hi ha cel, ja hi deu haver arribat i de ben segur que deu estar de picabaralla amb l'àvia Lola i l'avi Tomàs. Molt aviat demanarà entrevistar-se amb Déu per protestar i preguntar-li el perquè de les penúries i misèries que hi ha en el món que ha deixat.

Natalia, sempre seràs un referent per a tots els que hem gaudit de la teva amistat i t'estimem, perquè mai morim del tot. Serà molt difícil poder-te oblidar.

Aquest és el pla del Rajoy? I el del Mas?

Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.

Com el pla del Rajoy sigui fer la convenció del seu partit a Catalunya i amb les diferents intervencions i cloenda enrevenxinar el Govern català i engruixir la seva cort independentista, que s'ho facin mirar, ell i els assessors, això no és predisposició al diàleg.

No es pot venir a Catalunya dient que la consulta no es farà i que no es pot consentir la separació d'Espanya, perquè la Constitució i l'Estatut no ho permeten, i que sobre les balances fiscals s'estudia un nou sistema de càlcul basat en altres paràmetres. Siguem seriosos, no?

El Govern Mas també hauria de fer quelcom, va prenent decisions i aprovant despeses de forma unilateral, sense saber el resultat de la petició a Madrid i el de la consulta si arriba a fer-se. En aprovar-se el pressupost per nodrir els ingressos imposen nous tributs, per no retallar més, però per segons què hi ha diners (per a la hisenda pròpia, per als més de 30 inspectors tributaris nous i per la consulta), però les ajudes a la Llei de la dependència poden esperar suspenent l'atorgament, no pagant els funcionaris les pagues, no pagant els proveïdors, i ensenyament i sanitat sense recursos, i la ciutadania més empobrida.

Això no s'arranjarà marxant d'Espanya, el sacrifici serà molt més gran, perquè serà necessari dotar-nos de les estructures d'Estat que ara no tenim. I amb què les pagarem? Amb el deute que ens va deixar el tripartit de més de 45.000 milions? I sense finançament europeu, ni poder d'endeutament, com? Això també s'hauria de dir, i no es diu, solament els famosos 16.000 milions.

Hem de saber la veritat de tot, no podem anar a les urnes així, sense estar informats. Si us plau, abans de posar en marxa el darrer tren cal tenir ben clara la situació, tant els Governs com la ciutadania. Seny i claredat per a ambdues parts, ja.

L'acte d'homenatge als lluitadors antifeixistes que va organitzar la CUP de Girona es va fer a la plaça Poeta Marquina i no a la plaça Marquès de Camps, com s'informava a la pàgina 4 de dimecres.