De vegades passem de puntetes per damunt de dades que ens haurien de situar a la veritable realitat. L'Institut Català d'Oncologia va fer públic aquesta setmana que només a Girona, aquest any passat, va tractar 3.000 nous pacients de càncer, que s'afegeixen als 6.000 que ja rebien tractament; una xifra esfereïdora que posa al damunt de la taula l'evidència que ens trobem davant d'una veritable plaga del segle XXI i, en canvi, passem els dies i les setmanes parant atenció a mil tonteries i frivolitats que ens allunyen d'una situació que hauria de ser prioritària, en l'aspecte polític i social, posant els recursos i les mesures necessàries per afrontar en condicions aquesta trista realitat.
I es veritat que els avenços han estat molts en aquesta línia i que avui l'èxit dels nous tractaments ha permès reduir notablement la xifra de mortalitat per malalties del càncer. I que tot indica que en un futur no gaire llunyà els tractaments s'aniran personalitzant i seran més precisos, en funció del pacient, per atacar en millors condicions la malaltia. Però tot i així les nombroses retallades que està patint la salut poden ser un fre de conseqüències negatives incalculables en aquest avenç. Alhora, tota la comunitat científica coincideix que un factor clau en el tractament de la malaltia és la detecció precoç de la mateixa, i aquesta no és possible si anem fent passes enrere, en funció només d'un punt de vista pressupostari.
Fa bé l'ICO de recordar els volums d'afectació, perquè d'aquesta manera situa en el punt de mira una situació que de cap de les maneres pot passar desapercebuda i que requereix implicació, decisions, inversions i una aposta decidida per impedir que l'envelliment poblacional s'acceleri com a conseqüència dels múltiples càncers que avui són detectats. I faria bé la població de tenir en compte aquestes xifres per exigir a qui correspon una atenció continuada i un seguiment constant.
