En Iuri parla amb sa germana Tatiana en rus. Ell té 16 anys i sa germana complirà aviat els 10. L'anècdota no és rellevant si no fos perquè tots dos són nascuts aquí i parlen perfectament català. A casa seva tenen negocis immobiliaris, i els pares atreuen famílies russes perquè visquin a la Costa Brava.
Un exemple aïllat, em diran, però real. Aviat tindrem una generació que no només parlarà català i castellà, sinó que, si cuiden el tresor lingüístic que posseeixen, es defensaran amb una tercera llengua en perfectes condicions. Aquesta generació tindrà unes facilitats per moure's en un món més obert com cap altra ha tingut abans. Viatjaran per una Unió Europea on cada vegada més els Estats són territoris d'uns Estats Units Europeus. Molts polítics, la ciutadania gens ni mica, són conscients que els grans espais econòmics i polítics són el futur. Un escriptor, juntament amb el valencià Chirbes, per qui sento debilitat, Jorge Volpi, va escriure el 2009 El insomnio de Bolívar, un assaig en què tracta el futur d'Amèrica Llatina. Ell fixa d'aquí a dos anys la data d'una Unió Sud-americana, gran potència al voltant del 2035. La Unió Europea no és una opció, és el camí. Vegin com els nacionalistes flamencs, amb un nacionalisme de vegades xenòfob, parlen de federalisme, o el pacte de Govern a Madrid entre el PNB i el PP. Pel camí cal preservar l'ensenyament en català, la nostra identitat, buidar la justícia de pressions polítiques, i fer que els polítics es guanyin el sou amb negociacions i pactes, amb canvis cons?titucionals i ?lluny d'un victimisme populista i infantil que amaga els fracassos de gestió.
