Ara sí (i complaent algunes simpàtiques peticions), Pedro Jota, a qui seria sens dubte excessiu presentar com a màrtir de la llibertat d'expressió, però l'acomiadament del qual ha estat fruit de la pressió gravitatòria del poder, inclosa la Zarzuela. Per damunt de cert nivell retributiu, no existeixen màrtirs l'essència dels quals és la soledat i l'abolició, present fràgil que li concedeix, animals paradoxals com som, el domini del demà. Doncs això. Hi ha qui el titlla d'exhibicionista i d'egòlatra, com si hi hagués molts humils entre els dissenyadors de moda, els cuiners mediàtics o, ja posats, els dentistes. Pedro Jota no només dominava els trucs de l'ofici, sinó que va tenir l'honradesa de revelar molt aviat la seva ambició: ser el més semblant possible a un gran periodista nord-americà, tenint en compte que era espanyol.
A mitjans dels noranta -esplendor d'El Mundo-, un amic em va reptar que llegís aquest diari "que és de dretes i sembla d'esquerres". Preferia corrompre'm una mica que desconèixer els detalls del GAL i Roldán El Rellotger: El País havia renunciat a aquesta primogenitura per un canal de televisió. L'episodi de les llenties d'Esaú es repeteix una dotzena de vegades al dia, cada dia, però aquest amic, a la seva manera, havia encertat el diagnòstic: El Mundo era, seguiria sent-ho, descarat, desimbolt, modern. Ho va veure Vázquez Montalbán a Un polaco en la corte del rey Juan Carlos, on, seguint el consell de Josep Pla, descriu les redaccions dels dos mitjans i la d'El Mundo guanya en joventut i entusiasme. I aquestes gales no són d'esquerres (ni de dretes), sinó del periodisme.
Pedro Jota també és pioner en la importació de l'estil Fox, de les maneres de Rupert Murdoch, el senyor fosc, i de tot el seu ?menyspreu per l'única veritat accessible a un periodista: els fets. I van arribar llavors els titulars carregats de plom, d'opinió, les bones històries sense aval de la realitat i el deliri conspiranoide de l'11M. Les ploradisses essencialistes per Catalunya. Ara, els hereus -Abc i La Razón- competeixen en cortesania i fervor marianista.
