Cartes

de Jaume Reixach

Jaume Reixach i Felipe. rector de

Riells.

Sento el deure de manifestar-li el meu desacord amb l'article publicat pel diari que vostè dirigeix, relatiu al meu retorn a les tasques pastorals com a rector de la parròquia de Riells.

El corresponsal, de nom Pau, va ser present a la celebració de la missa del diumenge 9 de febrer, la segona que celebrava després que el Sr. Bisbe donés per tancat l'expedient informatiu. La normalitat va presidir la jornada en tots els aspectes. De tal manera que no m'identifico amb la crònica del corres?ponsal esmen?tat, el qual, per altra part, sap prou bé que sempre he estat obert a facilitar la gestió informativa. Però es dóna el cas que aquest diumenge, igual que l'anterior, no hi hagué, per la meva part, cap manifestació sobre els fets que han sigut objecte de seguiment per part de la premsa. La notícia del dia, en el millor dels casos, era la manca o absència de notícies.

No vaig mantenir amb l'amic Pau cap conversa o entrevista personal al respecte, ni ell m'ho demanà, ni jo tenia res a dir. I és que ja han transcorregut més de dos mesos des d'algunes de les declaracions que ell esmentà, com si fossin del dia, i no ho són.

En la web del bisbat, el bisbe Francesc manifesta la seva gratitud cap a la meva persona per haver fet cas dels seus consells. No voldria, de cap de les maneres, que la crònica del diumenge dia 9 posés en perill (o simplement en qüestió) la bona relació existent, superats els malentesos incials que hi pogués haver i que, actualment, no hi són. Perquè el context ja és un altre. I és el que, un servidor, hauria volgut veure reflectit.

Li agrairé moltíssim que faci arribar als lectors el meu desig de donar per superada la primera etapa d'un afer tan dolorós com el que he viscut. Moltes gràcies per endavant.

Pelegrinatge dels partits polítics abans de les eleccions

Romà Monreal i Bosch. President de l'AV Palau-sacosta. girona.

Ara que vénen eleccions polítiques, comença el rosari de pelegrinatges d'alguns partits, trucant a les portes de les associacions de veïns dels barris i de les entitats de la ciutat, a fi de quedar un dia, perquè expliquem les nostres inquietuds o demandes que tenim com a associació de veïns vers el barri o la ciutat. I acaben amb un espero la vostra resposta.

A nosaltres, que treballem cada dia, cada mes, cada any pel bé del barri i per la ciutat, no ens agrada aquesta actitud interessada. Hi ha partits polítics que segueixen amb la mateixa inèrcia, i això que estem al 2014, no hi ha manera que canviïn i reaccionin. Les AV i les entitats volem polítics de proximitat, que treballin amb nosaltres cada dia de l'any. No val venir ara uns mesos abans de les eleccions.

Però en quin món viuen determinats partits polítics? Encara estan manats des de dalt, de la cúpula dels seus partits, que no noten la crisi i que no volen canviar el sistema electoral, perquè només els beneficia a ells. On són els polítics de barri de certs partits?

Els temps estan canviant i som els ciutadans que portem les iniciatives col·laborant amb els polítics. Són ells els que han d'estar al nostre servei i no a l'inrevés; i per tant s'han de posar amb nosaltres a treballar conjuntament el dia a dia, tant si estan a l'equip de govern, com a l'oposició i aprofitar al màxim els nostres recursos.

Begur

juan pi i ventós. girona.

Un dels topònims del nostre país, potser únic, en la seva fonètica ?preibèrica és Begur. Quin so tan pur, Begur! "Encimbellat prop del cel en el capcer d'un turó, hom hi albira roques braves, pilastres d'un castell noble". Begur no és autèntic, ni terra de regadiu quan plou, ni de bacanards d'arrels de poble... encara que ho sigui i ho siguin. I molt. Begur és! Té sabor de mar, encant d'estar-hi, acull de visitants, bellesa tranquil·la, goig de repòs.

Es parla que Ferran Agulló emprà per primera vegada el nom de Costa Brava en una xerrada d'amics a l'hotel Aiguablava. A Sa Riera, una de les seves cales emblemàtiques, s'hi pot llegir a l'entrada una salutació íntima, afalagadora. "Amic, no és pur miratge ni res de faula. Sa Riera és bell racó de la nostra Costa Brava". Res era més cert. Era. Fa uns pocs anys que el mar se'n va de Sa Riera. La sorra, abassegadora, està transformant la platja en un desert sense encant. Depri?ment. Les veus dels que volen respostes de protecció contra aquesta degradant acumulació de sorra són poc escoltades. Les administracions diuen poc i fan molt menys. El mal, de tot ordre, podria tenir remei. Opinions molt autoritzades així ho manifesten.

La finalitat d'aquest escrit és la conscienciació. No s'hi val refugiar-se en excuses de mal pagador. Que si la crisi... Molts llocs de la nostra costa tenen problemes de manca de sorra. ¿Tan difícil ha de ser que l'administració competent faci el que li pertoca de fer? Actuar i equilibrar. És el nostre present i futur. Ara Begur necessita ajut. Doneu el vostre testimoni de suport. És tan necessari!

Sidillà, bé patrimonial

a protegir

Eulàlia Isabel Rodríguez PitarquE.

Torroella de Montgrí.

Al Baix Empordà es troba Sant Romà de Sidillà, un jaciment arqueològic i un conjunt arquitectònic de l'Edat Mitjana completament abandonat; entre la bardissa es poden veure les restes de la seva església preromànica en un lamentable procés de degradació.

Segons l'historiador Joan Badia, és una joia medieval arqueològica que podria ser comparable en transcendència a la d'Empúries però, tot i les peticions de protecció del jaciment, la Generalitat ha decidit que els valors culturals de l'es?glésia no eren suficients per me?rèixer la condició de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Si bé és veritat que es troba en sòl no urbanitzable, això per si sol no la pro?tegeix del risc de tornar a quedar sepultada per la duna de sorra del Ter que la cobria fins als anys 80, la mateixa duna que oculta tot el jaciment que l'envolta ara. S'han desatès les peticions per fer unes exca?vacions arqueològiques, conser?var les restes i museïtzar-les. Segur que si aquest jaciment estigués en un altre país se'l posaria en valor i s'invertirien els recursos necessaris per a la seva conservació. Però vivim en un territori on trobar restes arqueològiques abandonades és un fet força habitual.

Independència?

Alfonso Alzamora. ordis.

Em costa concentrar-me en la possible independència de Catalunya. Em succeeix una mica com a Paul Newman quan, preguntat per l'èxit del seu matrimoni amb Joanne Woodward, va respondre: "És molt senzill: jo m'encarrego de les coses importants i ella de les secundàries. On vivim, a quin col·legi van els nostres fills, on invertim o on passarem les vacances ho decideix ella, mentrestant jo m'ocupo d'allò realment important, com les relacions d'EUA amb la Xina, per exemple".

I és que mentre debatem grans temes creixen al nostre voltant les sinistres torres de la MAT, sense que siguem capaços de fer res per impedir aquesta barbaritat. L'impacte paisatgístic és brutal i el mediambiental és escruixidor. Quanta gent morirà sota els seus efectes, fins que siguin capaços de rectificar i soterrar-la, com en la part alta de Figueres fins a la frontera?

Deixeu-me dir-ho en veu alta i clara: si no som capaços d'arreglar això que tenim davant, com podem afrontar reptes formidables com crear un nou país?