Ja sabem que en termes religiosos no hi ha ningú lliure de pecat, però es ben cert que fins ara les comarques gironines s'havien mantingut a anys llum d'altres terres on la corrupció política lidera totes les estadístiques; posem-hi com a exemple el País Valencià, Galícia o Madrid, independentment de l'ordre en el qual les vulguem citar. En els darrers temps, però, la demarcació de Girona comença a sumar punts en el rànquing de taques negres i a casos ja coneguts com el cas Manga, o el cas Crespo, ara s'afegeixen estranyes relacions d'empreses gironines, que tenen contractes amb l'administració pública, amb el fill gran de Jordi Pujol i que surten citades en el procés judicial que duu a terme el jutge Pablo Ruz. Curiosament, alguna d'aquestes empreses surt també relacionada amb els altres casos que planen sobre uns quants càrrecs polítics i públics de les comarques gironines.
El que es veu seguint tots aquests processos judicials és que el circuit de la corrupció sempre és el mateix, i tant se val que se circumscrigui a Sevilla, a Madrid, a València, a Girona o a la Corunya. Un empresari o empresària que té vinculacions amb alguns càrrecs polítics o públics, dissenya una estratègia per aconseguir adjudicacions o negocis que en un procés normal de competència no aconseguiria, els beneficis dels quals es reparteixen entre l'empresa i els càrrecs polítics, i en molts casos serveixen per finançar els mateixos partits que els fan d'aixopluc. I així tothom content, cobra l'empresari, cobra el polític i cobra el partit, això sí, amb la condició que siguin diners públics, perquè si no és perd la gràcia del joc.
Ja ens podem indignar i fer cridòria en contra d'aquestes pràctiques corruptes tan habituals, que fins que els polítics, els empresaris i sobretot, els mateixos partits polítics no reconeguin les barbaritats que han arribat a fer per finançar-se, no anirem enlloc, i no sembla que vagin per feina en aquesta línia.
