10 de març de 2014
10.03.2014

Els drets laborals, deteriorats

10.03.2014 | 00:00
Ramon Llorente Varela
«La dignitat i els drets més elementals de les persones no poden quedar a l'arbitri de desaprensius usurers»

Defensor de la ciutadania de Girona

Em sap greu incidir de nou en la trista realitat que viuen els treballadors i treballadores al nostre país. Però cada dia es constaten noves barbaritats i abusos de gent i organitzacions sense escrúpols ni ètica, que no tenen cap més interès que procurar-se el màxim benefici a costa de qui sigui i com sigui, trepitjant drets i burlant lleis. I malauradament, el panorama al voltant del món del treball és temible i des?coratjador, no només per les condicions cada cop més degradades imposades pel mercat, sinó per la manca d'eficièn?cia i d'agilitat de les institucions i organismes que haurien de contribuir a fer complir les lleis i protegir els treballadors. I hauríem de parlar de la inspecció de treball, de les mútues patronals, dels jutjats socials, dels organismes que intervenen en el reconeixement i tramitació de les invalideses, del Fons de Garantia Salarial. Preguntin als milers de treballadores i treballadors que se senten víctimes d'injustícies i esperen en va o no s'atreveixen a reclamar els drets que les lleis els reconeixen.

No poden seguir les coses tal com estan. La inspecció de treball ha d'actuar amb celeritat. Els Jutjats socials han de treballar i actuar amb la màxima eficiència. Els Fons de Garantia no ha de tardar un any a pagar etc. Hem arribat a una situació dramàtica: que una persona presenti una demanda d'invalidesa o una demanda per acomiadament, o per salaris, i contempli impotent que el seu judici, normalment, s'ha assenyalat a un any vista. O quan la inspecció de treball deixa d'actuar totalment, tot al·legant que hi ha una demanda judicial pel mig i no pot fer-hi res, servint aquesta inactivitat als infractors de la llei. És inacceptable i no és qüestió de restar indiferents. Ja sabem que als nostres tribunals no s'hi va a buscar justícia sinó legalitat. I encara hi ha molta gent que busca justícia i creu que els tribunals haurien de fer justícia, però ni el legislador ni els jutges estan per avançar per aquí. I això malgrat saber que tota legalitat ha de tendir a fer possible la justícia, com a valor suprem de qualsevol ordenament jurídic digne.

Vegin alguns exemples: un xofer, contractat per un autònom, és cedit com a conductor a una empresa de transport més gran. El fa treballar deu hores diàries, però li'n paga 8. L'empresa cessionària rebaixa el preu pactat i l'autònom repercuteix sobre el treballador cedit aquesta rebaixa, retallant el seu escàs salari. Com que no té opció a una altra feina i necessita el salari per cobrir les despeses familiars, davant el temor a ser acomiadat, calla i accepta. En algunes empreses: uns treballadors es veuen obligats a signar salaris que no perceben, a fer hores que no els són abonades, a treballar en pèssimes condicions, que no superarien un mínim control de seguretat i higiene, o se'ls inclou forçosament com a membres d'una cooperativa, en la qual no pinten res.

Hi ha massa explotació i massa necessitats desateses per organismes que haurien d'ajudar a millorar les condicions de vida dels treballadors. I n'hi ha molt poca consciència entre els responsables i titulars d'aquests organismes. Una humil guspira podria provocar un gran incendi, i si no hi posem remei, al final tots hi perdrem. La dignitat i els drets més elementals de les persones no poden quedar a l'arbitri de desaprensius usurers.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook