11 de març de 2014
11.03.2014

EL SACROSANT DRET A DECIDIR

11.03.2014 | 00:00
EL SACROSANT DRET A DECIDIR

Som molts els catalans que considerem que Catalunya és una nació i que, conseqüentment, tots els catalans tenim dret a decidir lliurement el nostre destí com a poble, és a dir, exercir el Dret a l'Autodeterminació. Considerem que la nostra Pàtria, Catalunya, està vivint uns moments històrics que fa ben pocs anys ni els més optimistes dels independentistes podíem arribar a imaginar. Plegats ens encaminem, sense pressa però sense pauses, cap a assolir la plena llibertat.
Aspirem a un nou Estat que volem pròsper i democràtic, allà on regni la solidaritat i la justícia social. Per aquest motiu i, atesos als moments històrics que ens ha tocat viure, segons dictàmens de prestigiosos catedràtics i experts constitucionalistes, el poble català disposa, entre altres, d'una via legal per celebrar la cobejada consulta dintre del marc de la Constitució Espanyola, la qual té en compte la realitat nacional de Catalunya i, per tant, reconeix, encara que sigui de manera implícita, que l'autodeterminació de Catalunya és quelcom inalienable en tractar-se d'un dret fonamental previst en un munt de tractats internacionals, tots ells subscrits pel Govern de l'Estat espanyol, aprovats per les Corts Espanyoles i sancionats pel rei d'Espanya -Declaració Universal del Drets Humans (Art.1), Carta de les Nacions Unides (Art.1.2), Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (Art.1)- amb tots els seus corresponents protocols avalats per l'article 10.2 de la pròpia Constitució Espanyola que garanteix el compliment i el respecte envers als esmentats tractats, ratificats de forma reiterada pel Govern del Regne de Espanya. Tot això recolzat pel fet que el passat dia 11 de setembre l'energia que mou el nostre poble, les nostres profundes conviccions i les ànsies de llibertat que fan bategar els nostres cors van aconseguir que uns dos milions de catalans d'orígens diversos, agafats de les mans, forméssim una cadena humana, anomenada Via per la Independència, al llarg dels més de quatre-cents quilòmetres que uneixen la Catalunya Nord i la província de Castelló, la qual cosa va constituir, sense el més mínim dubte, una clara i inequívoca manifestació de quins són els anhels del nostre poble.
Però, a part de la incondicional adhesió per part de la major part de la ciutadania catalana, així com molts ajuntaments i diputacions del Principat, també dels agents socials, associacions empresarials, organismes i entitats de tota mena representatives de la societat catalana al pacte Nacional pel Dret a Decidir i el suport al procés endegat per el Govern de la Generalitat de Catalunya, cal reconèixer que no és total entre la ciutadania catalana i d'alguns empresaris a títol personal, així com també de certes associacions patronals, pressionades per el Govern de Madrid, la total adhesió a aquesta causa, malgrat que el nostre Parlament, amb el suport d'una àmplia majoria dels seus diputats, s'ha manifestat ben clarament en sentit favorable. Hi ha ciutadans de Catalunya originaris de la resta de l'Estat, i àdhuc catalans de soca-rel, que en ús de la seva santa llibertat no veuen bé ni són partidaris d'una Catalunya independent. Res a dir ni a objectar. En un país democràtic ser contrari a la independència és una posició tan respectable com ser-ne partidari acèrrim i cal reconèixer-ho així.
El que no seria de rebut, des del punt de vista dels més elementals principis democràtics, seria oposar-se i negar al poble català el dret a decidir lliurement el seu destí col·lectiu mitjançant la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, tal com han fet molts altres països del món abans que nosaltres. Podem i hem d'admetre que un determinat nombre de catalans -no sé si molts o pocs- vulguin seguir sent espanyols. Però el que és inacceptable és que a la resta de ciutadans d'aquest país se'ns negui el nostre igualment legítim i irrenunciable dret, si resulta que som majoria, i que mitjançant les urnes decidim que no volem seguir formant part de l'Estat espanyol, que volem marxar per constituir-nos en un nou Estat europeu independent i, al mateix temps, sense perjudici que els que són contraris a la independència també tinguin l'oportunitat de votar el que els dicti la seva consciència. Això és democràcia d'alta qualitat en estat pur. Pel contrari, intentar prohibir que la gent voti és el contrari de la democràcia, es autoritarisme. Sobretot quan, segons estadístiques serioses, més del setanta per cent dels catalans volem votar.
Arribada l'hora d'escollir entre democràcia i autoritarisme caldrà recordar que, com va dir Winston Churchill, "la democràcia és el menys dolent de tots el sistemes polítics possibles". I el premier anglès era un dels polítics mes prestigiosos i valorats del seu temps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook