Fa un any féiem números per pujar a Primera. Ara fem números per no baixar a Segona B. El futbol és així de capritxós i canvia d'un dia per l'altre. De l'eufòria a la decepció a vegades només hi ha una jornada. El Girona afronta novament un tram final de lliga per intentar salvar la categoria. Té molt mèrit mantenir-se tots aquests anys en una categoria molt dura i exigent. La igualtat de la Segona no existeix a Primera. Però encara queda esperar un miracle i no cal donar-ho tot per perdut. De pitjors pous s'ha pogut sortir i en el futbol, com dèiem abans, res està escrit i de la glòria a l'infern no hi ha ni un pas. Ara, el tercer entrenador de la temporada, Pablo Machín, ha demanat un esforç suplementari als jugadors i que facin un pas endavant. Aquí hi ha la clau. La salvació és a les mans -millor dit, als peus- dels jugadors. Machín transmetrà confiança però no se li pot exigir massa perquè acaba d'aterrar i acaba d'agafar a un equip ferit i, per tant, qui té tota la responsabilitat són els jugadors. La salvació és possible si partim d'aquesta base. Enlloc està escrit que l'equip no es pugui salvar però l'actitud també ha de canviar.
