El Departament d'Ensenyament ha tirat endavant un decret que permetrà als directors dels centres fer la selecció del seu personal, o sigui dels mestres. Fins aquí tot correcte, perquè el més lògic seria que els directors poguessin tenir tot el poder en la contrac?tació dels mestres segons les seves aptituds i la seva formació. D'aquesta manera s'assegurarien cobrir les necessitats específiques de cada escola o institut. El perill és que es desvirtuï el sentit d'aquest decret i els centres es converteixin en una agència de col·locació per a amics i coneguts.
Els mestres han de ser-ho per vocació, no pas per col·locació. Els primers que ho agrairan seran els mateixos centres i evidentment tots els alumnes. Qui hagi tingut un mestre per vocació ho sap perfectament. Hi ha mestres que et marquen de per vida i sempre són aquells que ja veus que s'hi dediquen perquè ho porten a dins i perquè veritablement ho fan per vocació. Els que hi són de pas, els que no tenen cap incentiu -a vegades per les precàries situacions en les quals treballen, també és cert- estan condemnats al fracàs i de retruc també fracassen tots els seus alumnes.
