21 de abril de 2014
21.04.2014

Immigració: Àfrica i Europa. A Prop o lluny?

21.04.2014 | 00:00
Immigració: Àfrica i Europa. A Prop o lluny?

"Per tenir una informació molt pròxima, i molt diferent de l'oficial, a la realitat dels qui intenten accedir a l'"Europa fortalesa" els recomano l'entrevista a l'arquebisbe de Tànger, Santiago Agrelo"

o, no els parlaré, almenys directament dels successos de Ceuta-Melilla, perquè d'ells s'han ocupat profusament els mitjans de comunicació i trobem molt nombroses, i en algunes ocasions molt bones, fonts d'informació en les xarxes socials. Sí vull deixar constància que les imatges transmeses i els titulars d'alguns diaris han influït sens dubte, almenys segons la meva opinió, en la consideració de la immigració com un problema de major rellevància en el baròmetre del mes de de març del Centre d'Investigacions Sociològiques respecte a la consideració que de la mateixa es tenia en mesos anteriors. Per tenir una informació molt pròxima, i molt diferent de l'oficial, a la realitat dels qui intenten accedir a la "Europa fortalesa" (exemplificada en les tanques de Ceuta-Melilla) els recomano la lectura de l'entrevista publicada recentment en la revista Noticias Obreras a l'arquebisbe de Tànger, Santiago Agrelo, de la qual em quedo ara amb la seva resposta a la pregunta de si és possible posar portes al camp i dissuadir els qui busquen una vida millor que es quedin en els seus països. Per a l'arquebisbe, "no es pot. Res hi ha més perillós que un somni, res més poderós que una esperançaÉ aconseguir el que somien. L'única dissuasió possible seria el coneixement de la realitat, coneixement que es faria possible, raonable i pràctic si, en comptes d'acorralar els emigrants en camins de mort, se'ls donés l'ocasió d'entrar normalment als països, l'ocasió de veure, l'ocasió de quedar si troben alguna cosa millor del que tenen, o de tornar sense humiliació si el que han vist no és el que esperaven veure".
Poc després de desenvolupar-se els esdeveniments a les fronteres marroquina i espanyola, i ja sigui casualitat o no (encara que en la vida política les casualitats solen ser poc freqüents), se celebrava a Brussel·les, els dies 2 i 3 d'abril, la quarta cimera o reunió EU-Àfrica, amb la presència dels màxims responsables de les institucions europees i africanes i dels caps d'Estat i de govern dels Estats membres de la UE i de la major part dels del continent africà. En l'esmentada reunió es va aprovar una declaració sobre "migració i mobilitat", així com també una Declaració de caràcter general sobre els resultats de la cimera i els plans d'acció per als pròxims anys. Després d'haver llegit els dos textos tinc la sensació que no es diferencien dels aprovats en anteriors reunions, i que del que es tracta realment és d'adoptar mesures necessàries per revisar la situació actual, en benefici de totes les parts i molt especialment de les persones que (millor o pitjor informades de quina és la realitat europea actual és una altra qüestió) arrisquen les seves vides en l'intent d'accedir a Europa.
En la declaració general es manifesta la consternació per la pèrdua de vides humanes com a conseqüència de les migracions irregulars i es crida a adoptar les mesures que evitin tals tragèdies en el futur, amb una crida especial a la lluita contra el tràfic d'éssers humans "que és una nova forma d'esclavitud". Els signants es comprometen (una vegada més, i vanÉ.) a respectar els drets humans de tots els migrants i reconeixen l'aportació positiva que efectuen tant els seus països d'origen com els d'acollida, amb una menció especial a la necessària mobilització del potencial dels migrants per al desenvolupament en els seus països d'origen i la necessitat de reducció dels costos d'enviament de les remeses.
El comunicat específic va, lògicament en la mateixa direcció que el general, amb una manifestació global d'obligar-se a portar a terme accions per part dels signants que responguin als reptes del fenomen migratori i als processos de mobilitat, i tot això "en el nivell apropiat, amb un esperit de partenariat, responsabilitat compartida i cooperació", venint-me ara a la ment el record de manifestacions semblants en diversos consells de caps d'Estat i de govern de la UE dels últims anys, així com també de plans d'actuació aprovats pels òrgans de govern europeus. Potser la cosa més important de la reunió, amb una prudent espera per saber quin serà el seu efectiu grau d'aplicació i quins seran els recurs econòmics que es disposarà per portar-ho a terme, és l'aprovació d'un "Plan d'Acció 2014-2017", centrat en diverses àrees considerades claus per a la política d'immigració: la lluita contra el tràfic d'éssers humans, amb una cooperació més alta entre els Estats; el combat contra la immigració irregular, mesura estretament unida a la seva "contrapart", és a dir potenciar les migracions regulars, i abordar les causes d'aquella; la unió entre migració i desenvolupament, amb més participació dels migrants en el desenvolupament dels seus països d'origen; en fi, la protecció internacional dels qui demanden asil o protecció com refugiats, alguna cosa que està experimentant un augment important en els últims temps com a conseqüència dels importants conflictes polítics viscuts en països del nord de l'Àfrica.
Per la seva part el Parlament europeu va aprovar el 2 d'abril una Resolució en la qual, entre d'altres continguts, manifesta el seva "tristesa i dolor" per les pèrdues de vides al Mediterrani i demana que els successos que es van esdevenir prop de l'illa italiana de Lampedusa (i que segueixen produint-se, com testifica la realitat d'aquests últims dies) marquin "un punt d'inflexió a la UE" que permeti la seva evitació amb la participació solidària i responsable dels Estats; que es respectin els drets humans dels migrants amb ocasió dels seus intents d'accedir a territori europeu, que es faciliti la mobilitat dels treballadors emetent visats temporals, i crida l'atenció (d'especial interès per a la realitat espanyola) sobre la necessitat de respectar tals drets en els centres d'internament d'estrangers, demanant expressament a la Comissió que "adopti mesures relatives al funcionament dels esmentats centres en el futur".
I per acabar, torno al pla social els recomano la lectura d'un document presentat el passat dia 10 i que són les propostes del Servei Jesuïta a Migrants Espanya porta per títol les eleccions al Parlament Europeu del 25-M, per garantir els drets humans en les polítiques d'immigració i integració, amb el significatiu títol de "Que no se ahogue la esperanza", en el qual planteja que la qüestió trasversal en matèria de fronteres, immigració i asil ha de ser "la deguda protecció dels drets humans ha de fer-se prevaler sobre qualsevol altre legítim interès estatal o comunitari que es trobi aparentment enfrontat amb els drets humans".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook