Canvi climàtic? Ho diuen els entesos. Però, quina primavera més esplèndida! Recorda tots els colors del verd de Raimon quan canta el País Basc. Fa sol i plou. Tant com cal i el país dels vegetals fa goig. El dels animals, no sabria dir. I el dels humans -excepte Carmina i Amén de l'andalús Pedro León, una comèdia excepcional-, una certa "pena, penita, pena".

Cenyint-nos als humans de la pell de brau -sense portuguesos- , de projectes de país, o no n'hi ha o fan figa. S'ignora el pus que supuren les trames corruptes de CiU i PP i la necessària regeneració moral; les televisions públiques i la premsa servil, amarrada al mugró de la subvenció pública, ens bombardegen amb mentides i propaganda en lloc de promoure la decència i l'honestedat. Xarrameca, promeses de present millor i futur de mel i mató. Però aquests discursos punxen en xocar amb la realitat, com un suflé o la bombolla immobiliària. Tant el que tot comença a anar de meravella, com el local, el sobiranista.

És una pena que no expliquin a la mainada i a la ciutadania el moll de l'os del desastre de 1714: Catalunya es rebel·là contra el rei Borbó i donà suport a l'Àustria i, ja el 1713, al Tractat d'Utrecht, es quedà sola i abandonada. Ara, cap potència internacional ni té ganes de fer-nos servir pels seus interessos. La rebel·lió contra Espanya no té cap suport a Europa ni al món. Potser Rússia podria tenir interès de tocar el botet fent-nos servir de carnassa. Però, compte, els amics dels russos acaben a trets i de terroristes. Cap aliat internacional, cap aliat a Espanya on no han sabut teixir complicitats amb ningú solvent. No hi haurà consulta, doncs, sols desànim i desencís en comprovar que tot era engany per romandre al poder i, tot seguit, convicció que amb els radicals, amb els més cridaners al capdavant, mai s'assoleix cap objectiu.