Imaginin l'impacte emocional per als treballadors de Torraspapel, assabentats pels mitjans de la intenció de l'empresa de tancar la fàbrica de Sarrià de Ter, un centre que ha conformat l'imaginari del sector industrial a casa nostra. Una de les raons que exposa l'empresa pel tancament, a banda de la reducció gradual de vendes, és l'encariment de l'electricitat en els últims mesos.
Esperem que els treballadors aconsegueixin, si és impossible continuar a Sarrià, seguir en altres centres del grup o unes condicions favorables. Recordin que tenim els costos elèctrics europeus més elevats, juntament amb illes sense recursos hidràulics com Xipre o Malta. L'aposta feta per les noves energies pel Govern anterior a La Moncloa, ha passat a la història, i el Govern actual aposta per tècniques amb més impacte en el territori, com el fracking. A la Garrotxa s'han fet prospeccions, davant l'oposició local. Els processos de tancament d'empreses, algunes deslocalitzades, d'altres com a punt i final de negoci, mostren que perdem pes industrial. Fa uns mesos la Generalitat va convocar un gran pacte entre l'empresariat, sindicats i entitats del país, amb escàs èxit. En un món cada vegada més global, cal apostar per productes del territori, en la mesura de les possibilitats de cadascú. Perquè és absurd que un plàtan vingut d'Equador sigui més barat que un de produït a Canàries, o que l'all de Bangla Desh desbanqui la producció local. Comprant els nostres productes, tant agrícoles com indústrials, donem feina als treballadors d'aquí i fem que els costos energètics siguin menors.
