El 18 de desembre de 2011, el Barça va guanyar la seva segona Copa del Món de clubs golejant el Santos (4-0) amb una ?exhi?bició de futbol i de toc. Molts han considerat aquell partit com el doctorat de l'equip de Pep Guardiola. Tres dies després, l'Atlètic de Madrid va caure eliminat a la Copa per un Albacete de Segona B. Aquell dia van jugar fins a vuit futbolistes bàsics en l'actual Atlètic de Madrid, entre ells els quatre defenses que es van alinear dimecres a Stamford Bridge. També va jugar Falcao. L'endemà, el club destituïa Gregorio Manzano i fitxava Diego Simeone. Només dos anys i mig després, els papers s'han intercanviat. L'aleshores idolatrat futbol de toc ha conegut tres rebregades consecutives: el 7-0 del Bayern al Barça; el 3-0 de Brasil a Espanya; i el 5-0 del Madrid al Bayern. Fa tres anys, semblava que el Barça del "tiqui-taca" seria etern i en fa un tothom apostava per un llarg regnat del Bayern a Europa. També fa un any el Girona acaronava per aquestes dates la Primera Divisió i ara té un peu a Segona B. El futbol és tan visceral que tendim a magnificar-ho tot. Ens oblidem que és un esport d'errors i que els cicles són curts. Diu?menge va morir Vujadin Boskov, a qui vaig tenir el plaer d'entrevistar l'any 1979, quan els entrenadors d'elit eren entrevistables. Boskov és recordat pels seus aforismes: futbol és futbol.
