D'aquí a molts anys, quan el Tribunal d'Estrasburg li pugui donar al jutge Elpidio Silva la raó que aquí li van negant els seus companys d'ofici, mirarem enrere per rememorar aquell confús temps en el qual les interferències (per no dir complicitats) entre la justícia, la política i les finances van portar l'Estat espanyol a una situació límit. I una mica abans que Silva, també haurà recorregut el mateix itinerari processal cap a la bonica ciutat francesa l'exjutge Baltasar Garzón, que va ser envestit al Tribunal Suprem com a prevaricador.

Que els jutges arribin a trobar causa de delicte en el comportament d'altres jutges no és un fet freqüent però tampoc insòlit, perquè les debilitats de la naturalesa humana no queden a cobert sota la toga i l'exercici de tan alta dignitat no sempre és ben entès pels qui l'ostenten. Abans que Silva i Garzón també van ser condemnats altres magistrats per diversos motius. Entre ells el famós Pascual Estevill, un personatge amb una trajectòria vital curiosíssima. De nen va ser pastor de cabres i als 19 anys encara llegia amb certa dificultat. No obstant això, i gràcies al seu talent, als 33 havia aconseguit llicenciar-se de Dret. A partir d'aquí, la seva carrera és fulgurant i després d'una etapa com a advocat mercantilista, activitat en la qual guanya justa fama, accedeix a la judicatura pel quart torn ("juristes de reconegut prestigi"). Més tard és catapultat al Consell del Poder Judicial en una candidatura auspiciada per Jordi Pujol i Miquel Roca, llavors els homes forts de CiU. Però la seva bona estrella s'apaga. Uns empresaris el denuncien per extorsió i en el curs del judici va poder comprovar-se, per a sorpresa de la ciutadania, que el jutge Estevill en col·laboració amb Piqué Vidal (advocat de Jordi Pujol) es dedicava a intimidar amb la presó homes de negocis investigats per ell als quals cobrava importants sumes de diners per alliberar-los d'aquest oprobi. Per cert que, en aquest mateix assumpte va acabar embolicat el financer Alfredo Sanz, després condemnat per denúncia falsa, el que no va ser obstacle perquè el president Zapatero li concedís l'indult poc abans d'abandonar el Govern per evitar que ingressés a la presó.

Explico tot això perquè ens posem en situació d'entendre la complicada peripècia judicial que espera Elpidio Silva, un magistrat d'àmplia experiència, número u de la seva promoció, premi extraordinari fi de carrera i doctor en Dret. Necessitarà dels seus molts coneixements per sortir-se'n ben parat. Últimament, en els conflictes entre jutges i presumptes corruptes, aquests últims van guanyant per golejada. A Garzón el va noquejar Correa, el famós imputat en la trama Gürtel, i a Silva el pot fer pols el no menys famós Blesa, el financer al qual responsabilitzen de portar a la ruïna Caja Madrid (ara Bankia) i de l'invent de les preferents. El senyor Blesa va tenir el quall d'acusar Silva d'haver-li fet un mal irreparable a la seva família i al seu honor. Honor i família, a què ens sona?