El meu enderroc

Bernat Serdà Bertran. GIRONA.

Fa uns mesos vàrem haver de fer l'enderroc d'una casa deshabitada a Vilanova del Camí que amenaçava ruïna, i que ens va comportar els següents tràmits i despeses: Presentació del projecte d'enderrocament a l'Ajuntament, signat per un tècnic i visat, indicant l'estricte compliment de la normativa de seguretat laboral; sol·licitud del permís per part d'un professional acreditat per fer aquells treballs; dipòsit d'una fiança a l'Ajuntament; procés, gestió i comprovació de recepció del lloc d'abocament de runes; tancat posterior de tot l'entorn, etc.

Ara veig cada dia per la televisió com una colla de joves sense permisos, sense estar donats d'alta a la Seguretat Social ni res de res, se'n riuen de tot això, i de tots nosaltres, gràcies a la violència i haver cremat cotxes i contenidors.

Autodeterminació

o Rouco?

Xavier Serra Besalú. Girona.

Els catòlics som afortunats: unes conviccions fermes, basades en una seriosa comprensió antropològica i moral. Ja a l'Antígona de Sòfocles hi apareixien algunes de les excel·lències d'estar per sobre dels interessos mesquins. Jesucrist ofereix ideals valuosos i una persona a qui seguir.

Però, renoi!, em dol que certs suposats líders d'aquest missatge de salvació s'equivoquin, i tant. No serveixen! Les seves actituds totalitàries, nacionalcatòliques, endarrerides i cegues, fan mal. Ja n'hi havia en temps de Jesús: gent que va als seus interessos, i a curt termini. A veure, Rouco, que t'equivoques!: existeixen drets de les nacions. Sant Joan Pau II: "El camp dels drets de l'home s'ha estès als drets dels pobles i de les nacions". Jo vaig saludar personalment aquest sant i li he sentit dir que "tot el que és cert per a l'home, també ho és per als pobles" (1990). El Magisteri vaticà recorda que el dret internacional "es fonamenta en el principi de l'igual respecte dels Estats, del dret a l'autodeterminació de cada poble i de la lliure cooperació amb vista al superior bé comú de la humanitat" (Compendi de la doctrina social de l'Església, 2004). I segueix: "La pau es fonamenta no tan sols en el respecte dels drets de l'home, sinó també en el respecte dels drets dels pobles, en particular el dret a la independència. Els drets de les nacions no són sinó els drets humans conreats a aquest nivell específic de la vida comunitària".

Si aquest Estat que es diu Espanya reconeix els drets humans (al 10.2 de la seva famosa "Constitució"), quina raó té per negar aquesta interpretació? Per què no ens defen?sen en Rouco els seus adlàters, per exem?ple? Ells no en necessiten pas de vots populistes..., com sí que fa el PP: estudiïn aleshores el n. 157 -per exemple- del Compendi. Anar retallant drets no és bo, i tampoc anar contra un sant!

Primes i futbol

Miquel Mompió Azemar. riudarenes.

Vergonya, sí, molta vergonya, i molta tristesa en veure el que cobraran aquests nois que són al Brasil per jugar la copa del món. 720.000 euros per cap equivalen a 120 milions de les antigues pessetes, uns jugadors que són dels més pagats dels seus clubs respectius i que tenen uns ingressos extres per publicitat, que sense saber-ho han d'ésser impactants. Alemanya, Brasil, França entre altres han ofert als seus nois un màxim de 330.000 €, però el Sr. Villar i els seus amics de la Federació ofereixen lligar els gossos amb pernils, en un país on tenim 5 milions i escaig d'aturats i un 20 % de famílies fregant la pobresa.

No sé què faran aquests nois, en el cas d'assolir el campionat, ho deixo a la seva consciència, però sí que des d'aquí ho denuncio i he arribat a la conclusió que no penso veure cap partit de la "vermella", aquest serà el meu gest de rebuig a la decisió de la Federació Espanyola de futbol que presideix l'incombustible Sr. Villar. Vergonya, tristesa i indignació.

75 anys 4 mesos i 9 dies

joan coll vila. Figueres.

El vint-i-sis de gener del 1939 entraven, per la Diagonal de Barcelona, els carros de combat i vehicles cuirassats de les invictes tropes de l'exèrcit dels nacionales posant fi al conflicte 36-39 a la capital. El quatre de juny del 2014 també entren per la Diagonal de Barcelona, sense fer soroll, vehicles blindats damunt de camions amb plataforma i destinació a la caserna del Bruc a fi de celebrar el cap de semana el dia de les forces armades d'enguany. Per a dita celebració no hi deu haver prou unitats al magatzem per fer la desfilada i s'han de reforçar per a l'ocasió. Precisament ara? Que cadascú tregui les seves conclusions. Però es pensi el que es vulgui, el que hem de fer és donar el nostre màxim suport a les institucions, partits, associacions, etc. que promouen el dret a decidir.