Cartes

Definició de parc a l'Enciclopèdia Catalana: "Espai de terreny obert, delimitat i poblat de boscos, prats i estanys destinat principalment a l'esbarjo humà. No comprèn normalment cap construcció fora de les dedicades a la conservació, vialitat, guarderia i d'altres serveis". Definició d'arbreda: "Plantació d'arbres feta amb finalitat ornamen?tal". Vist això, quina creieu que pot ser la denominació adequada? Jo crec que mentre no s'hi posen prats i estanys i no s'eliminen fires, mercats i construccions inadequades, la denominació ampulosa de "Parc de la Devesa", que és l'oficial, s'ha de ?subs?tituir per únicament "Devesa" o "arbreda de la Devesa".

Ara bé, tenint la possibilitat de poder oferir als visitants i a la gent gironina un parc que podria ser fabulós des de tots els punts de vista, atracció de forasters que complementés el turisme originat pel Barri Vell, l'opció del que cal fer és claríssima. D'entrada, suprimir els mercats dels dimarts i els dissabtes i canviar d'ubicació les atraccions de les fires. Ambdues coses constitueixen un pecat mortal des del punt de vista de l'ecologia. Després d'això, eliminar pals d'electricitat, transformadors, barracons i altres andròmines que no sabem per què serveixen. I, per fi, gastar-se uns dinerons per posar-ho decent, enjardinar-ho i mantenir-ho. Estic segur que aquests diners serien molt rendibles, a part de donar una imatge de Girona molt més atractiva als forasters i molt més amable per als gironins, que gaudirien passejant-hi a les hores lliures, tal i com es feia quan jo era criatura (fa d'això setanta anys).

Gestors de la ciutat de Girona, poseu fil a l'agulla, si us plau. Tots ho agrairem.

Gals a Calongemiquel Àngel vilalta sarri. Calonge.

Any 2014 d.C., totes les escoles públiques de Catalunya compten amb alumnes d'origen no comunitari (Unió Europea). Totes? No, en un petit llogarret de la Costa Brava una escola pública i municipal de Calonge Sant-Antoni es resisteix a assumir aquest alumnat. Com s'explica que en ple 2014 aquesta escola anomenada CEIP La Sínia no compti amb cap alumne no comunitari i les altres dues escoles del municipi, CEIP La Mercè i CEIP Pere Rosselló, tinguin un 40% d'alumnat extracomunitari? És normal aquesta situació en un municipi amb tres escoles?

Segons tinc entès, Calonge-Sant Antoni és un sol municipi, una sola administració, un sol Ajuntament i dos tipus d'escola? Aquesta situació ja ha estat remesa al Departament d'Ensenyament i l'Ajuntament remena des de fa temps la creació d'una oficina municipal d'escolarització. Desitjo que aquest sigui el motiu pel qual el regidor i responsable municipal d'ensenyament de l'Ajuntament de Calonge-Sant Antoni, Sr. Carles Campmajó, no ha assistit a les darreres reunions del consell escolar al CEIP Pere Rosselló.

Catalans orfesde veuEnric Mestres Girbal. Tossa de mar.

Durant quasi seixanta anys a Catalunya hem conviscut, sense grans diferències polítiques, els aborígens, els que ja feia força temps que vivien a la nostra terra i hi havien arrelat, i aquells que, per moltes i variades raons, varen arribar a mitjans del segle passat i que, sense oblidar ni renegar de la seva terra d'origen, volien adoptar i adaptar-se al nou país que els acollia.

Malauradament, aquest desig que havia començat amb bon peu, fou espatllat per les presses d'uns joves nacionalistes que amb més fervor que seny, decretaren una sèrie de lleis que els nouvinguts, els que tenien el castellà com a llengua pròpia, varen considerar que els perjudicava en els seus drets.

Ara, amb la deriva independentista del Govern de la Generalitat, aquest greuge s'ha fet més visible, dividint la societat catalana en dos grups antagònics carregats de raons i que, a més, tant per un costat com per l'altre, tenen franctiradors de l'insult i la desqualificació.

Però la societat catalana és molt més que dos grups que es tiren els plats al cap. La majoria de la gent encara manté part d'aquell seny tradicional i es troba perduda sense el far que l'havia guiat durant la transició: el catalanisme, sense adjectius. Ara hi ha un vaixell que ens vol portar a Ítaca i un bus amb les rodes punxades que vol que ens quedem asseguts a la plaça, esperant, esperantÉ És a dir, o tries l'independentisme o tries l'espanyolisme.

Però, i els que no volen ni una cosa ni l'altra? Qui dóna veu a tots els que ja es conformarien amb un autobús nou, modern i ben proveït ? Abans hi havia CiU però ara que la "C" s'ha posat a les ordres d'ERC i la "U", per no perdre poder i poltrona, li segueix la veta. Qui donarà veu als pobres nàufrags d'aquest país?

Bones perspectives per al futurMONTSERRAT GUARDIOLA ROVIRA. GIRONA.

Cal agrair públicament que bona part de la nostra societat sigui conscient que els problemes existents, alguns força greus, no es poden deixar solament en mans del poder polític, que desgraciadament moltes energies les empren en discutir-se d'un a l'altre partit; la drecera per arribar a port la tenim entre tots en una societat conscient.

Aquests dies la premsa gironina ens ha fet conèixer un piló d'iniciatives. La UdG coneix prou bé la cultura per adonar-se que no només la ciència té capacitat per percebre les millores que es poden produir en tots els camps de la societat. El fet que volem esmentar és que ha destinat una parcel·la del Parc Tecnològic per fer-ne un camp de cultiu. S'hi cultivaren verdures i hortalisses destinades a abastar el menjador social de la Sopa. Així fomentaran l'encaix social de les persones amb discapacitat intel·lectual. Però també aportaran ajuda científica als estudiants de Medicina i Infermeria que ajudaran els alumnes dels instituts per la comprensió en l'ús de desfibril·ladors a possibles necessitats de reanimació cardiopulmonar. I també, és clar, per l'Art Escènic -enhorabona.

A Salt, més de 150 joves s'uneixen en una trobada per treballar en el que anomenen "Apadrinar el talent". Consisteix a facilitar millores en l'ocupabilitat de joves amb dificultats per accedir al mercat laboral. Excel·lent ajuda.

I ja, com a final, Espai Caixa juntament amb Càritas exerceix el programa "Apadrinar un avi". Hi participen uns 400 joves. Felicitem-los, ja que cal reconèixer el bé que reben les persones grans que viuen en centres residencials.

El seny català del qual tantes vegades hem presumit està en actiu.