Finalment, es va acabar el Campionat Mundial de Futbol, amb Alemanya com a justa guanyadora. L'eliminació del Brasil, a semifinals, va palesar el que molta gent, excepte els brasilers, suposava: que no podia guanyar. I la rebolcada pot fer perdre les eleccions a l'actual presidenta, Dilma Rousseff, que ha gastat allò que no té per organitzar el Campionat. Argentina, bé; potser amb un "però...". El partit no era ni l'Apocalipsi ni el Judici Final, i no hagués sobrat, al final, un somriure esportiu. Sobretot, de Messi. Hom pot estar trist per no ser campió, però sense ser malagraït si el designen -i a més, immerescudament- millor futbolista d'un campionat en el qual no perdre semblava més important que no pas guanyar.

Un comentari, també, sobre un fet molt habitual en els camps d'esports: la violència amb què es juga. Importa més destruir, la jugada o el jugador, que gaudir de l'esport. I em pregunto, per què, a l'hora de jutjar-ho, s'ha d'aplicar només el reglament esportiu? Si jo vaig pel carrer i algú em colpeja violentament amb intenció de fer-me mal, en denunciar-lo, se li aplicarà la pena corresponent. Quina diferència hi ha quan això es fa en un camp de futbol? Tothom amb memòria i anys suficients recorda Goikoetxea, que va lesionar greument dos futbolistes com Schuster i Maradona; o De Felipe, que va acabar amb la carrera esportiva de Bustillo; o tants damnificats de Benito, Pepe, Alfaro, Tassotti, Jones, etc.

Vista la impunitat amb què actuen aquests malfactors, ens pot sorprendre el que passa a tants camps on es juguen partits infantils? Moltes vegades, amb la complicitat de pares i entrenadors. Per què no s'aplica el Codi Penal a l'esport?