Parlarem ara d'una marca de roba. No de la firma d'un dissenyador de prestigi, sinó d'una empresa nacional amb centenars de botigues per tot el món, des de les quals distribueix un gènere pensat per al gust i la butxaca del gran públic.

Conscients del seu enorme potencial econòmic, els mitjans de comunicació, tant els especialitzats com els generalistes, la tracten d'allò més bé: li fan la rosca informant puntualment sobre qualsevol novetat relacionada amb la companyia i valoren amb una generositat infinita les col·leccions que presenta. Aquesta actitud, que òbviament no és sempre sincera, manifesta l'esperança de captar publicitat. Però els mesos ?passen i la seva inversió en anuncis no creix. El que succeeix és més aviat el contrari.

L'explicació és molt dura: els responsables de la marca aposten per les ?denominades egobloggers -noies que ?rarament tenen una formació específica i que només parlen d'elles mateixes a la xarxa- perquè, segons han calculat, obtenen més retorn en forma de vendes del que es gasten en promoció amb elles. Uf! Com n'està, de canviat, el negoci.