El PP s'enfonsa i no només ho diuen les enquestes del CEO i del diari madrileny El País, sinó que la Cope el propassat diumenge al matí va trinxar de cap a peus els dirigents populars arran de la retirada de la llei de l'avortament i la dimissió del ministre Gallardón. La cadena de la Conferència Episcopal -fins ara portaveu governamental- aposta ja clarament per altres formacions polítiques.
Quan l'esquerra cada vegada està més fragmentada amb la irrupció de Podem de Pablo Iglesias i l'economia sembla anar una mica millor, el PP es troba en una situació tan complicada que fins i tot la reelecció de Rajoy avui sembla més llunyana que mai. Seria sorprenent atès que els seus antecessors -Felipe, Aznar i Zapatero- repetiren mandat sense gaires dificultats.
Què ha passat a les files dels conservadors populars? De primer, han incomplert el programa electoral, tot refugiant-se en una majo?ria absoluta a les Corts espanyo?les que no els ajuda en res. Certament, la conjuntura tampoc els ha permès complir les seves promeses sobretot en qüestions de fiscalitat. En segon lloc, el PP no ha sabut o pogut fer front a la corrupció, tot intentant buscar una corrua d'excuses per mirar cap a un altre costat. Tenia l'oportunitat d'apostar per un punt i final d'una forma de fer política que ja no es repetirà mai més. Però acabarà la legislatura sense unes lleis de trasparència i participació que no només afectin els partits, sinó també les administracions.
D'altra banda, malgrat gaudir d'un notable planter, Rajoy no ha volgut donar l'alternativa a cares noves. S'ha refugiat en velles glòries del passat que a l'esquena porten més de trenta anys de vida pública. Al seu costat, una colla d'advocats de l'estat que són grans teòrics però que desconeixen el ?batec del carrer, aquell que afecta la problemàtica actual de la societat.
En aquest tercer apartat, el cas més evident fou el del candidat de les darreres eleccions europees. L'aposta de Cañete fou patètica. Al mig d'una campanya desastrosa on s'amagava el cap de cartell, Rajoy assumia tota la responsabilitat per tal de salvar els mobles. L'exministre pretenia una bona cadira a Brussel·les i al final pot convertir-se en comissari d'Energia quan és un home amb un munt d'interessos en aquest camp, la qual cosa és del tot criticable. La política avui ja no va per aquest camí en el qual els interessos públics i privats es barregen massa sovint, però el PP no sembla assabentar-se'n.
Finalment, a Catalunya totes les enquestes indiquen una caiguda espectacular del vot popular, que no arribaria a la desena de diputats. En aquests darrers temps han desaparegut com a força moderada d'oposició al govern independentista. S'han perdut en el mar de les amenaces i la por i això a casa nostra no té recorregut.
Molts ciutadans esperaven que davant de la radicalització del panorama parlamentari, el PP seria capaç d'articular un discurs i transmetre propostes en positiu com a partit de centre-dreta. Però els seus dirigents han preferit reafirmar-se en un espanyolisme del tot caducat. No han sabut dirigir-se a una àmplia franja d'electorat que és catalanista i no secessionista, per la qual cosa aquests ciutadans s'han vist obligats a buscar-se la vida o bé en la comoditat de l'abstenció o en una força populista com Ciutadans que aposta clarament per la regenaració política, la qual cosa obliden a la pràctica les formacions que fins avui han tingut responsabilitats de govern.
En definitiva, vénen mesos de turbulències al carrer Génova. En un any intentaran canviar el rumb d'una nau que va a la deriva. Diuen que Rajoy és un home tranquil que no s'immuta gaire per res i que pren les decisions sense presses. Està convençut que amb la consolidació de la millora econòmica, el PP aixecarà el vol. La pregunta del milió -i que ja s'intuïa el propassat cap de setmana a Guadalajara- és si hi serà a temps.
