Tots portem, en la nostra motxilla cultural, llibres que ens han marcat profundament durant la infantesa i joventut. Un dels que més ens influïren fou la Història de Catalunya (tria d'episodis) d'Antoni Rovira i Virgili, tant perquè ens ajudà a conèixer la nostra història com també a estimar-la.
El 20 d'abril de l'any 2002, gràcies a l'arxiver Jordi Gaitx, tinguérem ocasió de conèixer Teresa Rovira i Comes, bibliotecària, especialista en literatura infantil i juvenil i filla de Rovira i Virgili. Fou motiu de gran alegria. No cal dir que li explicàrem l'empremta que ens havien deixat moltes pàgines de l'obra del seu pare i l'admiració que li teníem.
De llavors ençà, ens hi relacionàrem amb freqüència. O bé li telefonàvem o bé la visitàvem al seu pis del carrer Muntaner de Barcelona, a la sala d'estar del qual ens hi trobàvem molt a gust i conversàvem llargues estones.
De tracte afable i exquisit; de conviccions pregones i robustes; de tarannà perfeccionista i detallista, causava grata impressió la cura amb què arrodonia els seus textos i supervisava qualsevol informació relativa al seu pare.
Era una enamorada dels llibres. A casa seva hi havia entre quatre i cinc mil volums. De ben petita ja llegí les novel·les de Dolors Monserdà i les Obres completes de Narcís Oller. Així mateix tenia una especial predilecció pel teatre.
La seva estada a l'escola de bibliotecàries la marcà molt. El primer curs el féu a la Casa dels Canonges. En plena guerra, esmorzant al Pati dels Tarongers, veien passar el president Companys i els seus consellers, que s'acostaven a saludar-les. Tingué uns professors extraordinaris: Pere Bohigas, Carles Riba, Jordi Rubió, Ferran Soldevila...
Amb els pares s'exilià a l'Estat francès. L'any 1946 es casà a Andorra amb el ganxó Felip Calvet, col·laborador del president Irla i empresari reconegut en el món del xampany.
El 1953 tornà a Catalunya. Primer s'instal·là a Esparreguera; després, en haver-hi una vacant a la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona. El seu domicili, on s'aplegaven antics exiliats i persones que feien resistència cultural, esdevingué aviat un focus de catalanitat, civilitat, cultura, diàleg i llibertat, les causes que abraçà tota la vida.
Quan li preguntàvem com veia el futur, ens deia: "Cal tenir esperança. Ens en sortirem". Teresa Rovira, testimoni d'excepció de l'últim segle de la nostra història, morí el passat 23 de setembre. Sempre la recordarem amb afecte i agraïment.
