El Parlament de Catalunya aprovavava recentment una llei contra l'odi als gais. Tot perfecte fins que les imatges van mostrar els diputats, posats dempeus, aplaudint o aplaudint-se, ara no hi caic. Encantats de conèixer-se, malgrat que la defensa d'aquest col·lectiu hauria d'haver inclòs, preventivament, aquell empresari del Raval, que també era gai, mort a mans dels Mossos, segurament per un excés d'atencions.

Qui manegi paraules ha de tenir en compte que es fan malbé per l'ús i queden tan grapejades com un bitllet de cinc euros. Les paraules són putes, tendeixen, com diu Andrés Neuman de la fel·lació, a "omplir-se la boca d'amor al proïsme".

La correcció política intenta evitar el combat cos a cos amb les paraules, un honor al qual tenim dret els púgils de totes les categories. La correcció política -ni una mala paraula, ni una bona acció- converteix el flux lliure d'idees, audàcia i bellesa en un bassal per a porcs molt pentinats i empolainats. No creguin que és idiota, només: quan es va inventar, ja hi havia demanda perquè té els seus avantatges. Per exemple, va permetre que els consellers de Bankia es gastessin dos milions d'euros, només en restaurants, per a més glòria de la cuina tecnoemocional.

Més encara: permet a Pedro Sánchez, el líder socialista, demanar per a les víctimes de violència masclista uns "funerals d'Estat". I no seria millor, encara que potser una mica més car, protegir les víctimes encara vives mitjançant acollida, treball, polseres, mòbils i vigilància?

Cal desinfectar les paraules, fins i tot quan apel·len "a la unitat aliada contra el terrorisme". Defineixi'm terrorisme i expliqui per què el terrorisme -una tècnica de domini- pot ser un enemic. Expliqui'm, sobretot, per què ni un sol país àrab és ara més estable que abans de la nostra intervenció.

Les paraules de veritat poden ser dures i esquives, però volen ser lliures. A Martin Amis no li volen publicar l'última novel·la, La zona d'interès, perquè en ella els nazis se'n fumen dels jueus. Però no és justament això el que passa en aquests casos, es digui el lloc Abu Grahib, Mauthausen o comissaria de Gràcia?