Agraïment a l´hospital Truetacesc gudayol. girona.

El passat dimarts, 28 d´octubre, va morir la meva mare, la Joaquima, després de patir un càncer contra el qual ha lluitat amb tota la seva força durant els darrers 9 mesos. Les darreres dues setmanes les ha passat a la vuitena planta de l´hospital Doctor Josep Trueta de Girona atesa per tot l´equip que l´ha cuidat de tal forma que la meva mare passés de la millor manera possible els seus darrers dies. És per això que voldria fer arribar un agraïment públic a la professionalitat, la sensibilitat, la tendresa, la dignitat i el respecte amb què han tractat la meva mare. Doctora Garcia Velasco, Doctor Mas, Dani, Asun, Maria Luisa, Maria Jesús, Helena i tot el personal que ha tractat la meva mare durant aquests mesos i especialment aquestes dues darreres setmanes: Gràcies!

L´ocupació en positiuJesús Domingo Martínez. Girona.

Acostumats a les males dades és bo i convenient que quan se´n produeix alguna de bona la comentem i ens n´alegrem. Les dades de l´EPA del tercer trimestre van ratificar la recuperació del mercat de treball, que va arrencar en els precedents. Ha estat un estiu realment històric en la lluita contra l´atur amb la caiguda més forta de la sèrie, 195.000 aturats menys, i la primera vegada que la taxa baixa del 24% des de 2011, per situar-se en el 23,67%. Però, a més, es va sumar l´increment més fort de l´ocupació des del tercer trimestre del 2007, amb 151.000 nous llocs de treball. Estem davant d´una dinàmica consolidada producte d´unes reformes que han disposat el marc propici per treure partit del creixement econòmic.

L´Open Houseeulàlia isabel rodríguez pitarque. TORROELLA DE MONTGRÍ.

El cap de setmana dels dies 25 i 26 d´octubre va tenir lloc la cinquena edició de l´Open House, el festival d´arquitectura de Barcelona, amb gran èxit pels seus 49.760 visitants. 165 edificis i espais emblemàtics van obrir les portes al públic de forma gratuïta i de forma excepcional, la majoria d´ells inaccessibles, perquè normalment estan tancats. Alguns llocs nous s´han sumat als de l´any passat. Tots ajuden a conèixer molt millor l´arquitectura de la ciutat. És una iniciativa sense ànim de lucre en què col·laboren voluntaris, institucions, entitats i empreses.

Enguany entre els espais més visitats destaquen el Círculo Ecuestre, el Palau Moja, la Casa Sayrach i la torre Banc Sabadell. La ciutat convidada a la present l´edició ha estat Vilassar de Dalt. L´any passat va ser Santa Coloma de Gramenet, la qual, gràcies a l´èxit que hi va tenir, ha tornat a fer un itinerari de nou aquest any. Els itineraris que s´han ofert en aquesta edició han estat per Nou Barris, la ja esmentada Santa Coloma de Gramenet i Vilassar de Dalt. La visita es podia programar per districtes. Per exemple, jo vaig visitar el de Ciutat Vella. Una de les activitats que s´hi oferien era la visita guiada a Ca la dona, un edifici de principis del segle XVIII. Una dona de l´entitat ens va explicar en què consistia Ca la dona com a espai de trobada i relació. Posteriorment, l´arquitecta ens va explicar, mentre fèiem el recorregut per l´interior de l´edifici, el projecte de rehabilitació que s´hi havia dut a terme tot aplicant criteris innovadors de sostenibilitat.

CràpulesHelena Meléndez i Illa. girona.

Que els polítics espanyols que ens manen són, en general, una colla de cràpules, en tenim evidències constants. No vull pas dir que no se´n salvi algun, però, en general, hi ha més ximples gorrers que no pas honestos governants. Que hem de fotre el camp tan aviat com sigui possible també sembla que tothom ho té força clar, tot plegat ha esdevingut insostenible, no podem continuar de la mà d´algú que ens vexa constantment, seria d´idiotes! I no ho hem pas de fer per una qüestió d´injustícia social, aquesta fase està més que superada, ara ja ho hem de fer amb un clar sentit de responsabilitat. Ja n´hi ha prou de continuar actuant amb sentiment de víctima, no ens fa cap favor, hem de posar fil a l´agulla i buscar una solució immediata i contundent. Tinguem clar que, en aquest propòsit, estem ben sols, no esperem res de ningú, ni de dins de l´Estat espanyol ni tampoc des de fora.

Quan aquest matí m´he llevat i he escoltat una més de les habituals notícies a què ens tenen acostumats, he pensat quins pebrots, fins aquí hem arribat! M´havia proposat no alterar-me per les seves constants provocacions, us ho prometo, però això ha fet vessar un got que fa temps que anava massa ple. El Tribunal Constitucional espanyol suspèn de forma cautelar el decret-llei de la Generalitat de Catalunya que permetia evitar que aquelles persones que no poguessin fer front al pagament es quedessin sense subministrament ­ener­gètic durant l´hivern. O sigui, ara ja no és que es quedin de braços plegats davant de situacions d´extrema pobresa que, en gran mesura, han provocat ells mateixos. És que ara a més, impedeixen que intentem pal·liar els seus efectes. Això a casa meva només té un nom, senyors, se´n diu escanyapobres.

I podria continuar amb un gran reguitzell d´insults, perquè motius no ens en falten, però no m´hi penso seguir fent mala sang, ni continuar alimentant a­quest tarannà d´indignació i victimisme. A partir d´ara, exigiré als meus governants, als d´aquím és clar, que ens tre­guin d´aquesta situació de forma immediata i no els consen­tiré ni un bocí d´indecència, que ja n´hem tingut prou d´aquest color! Tenim l´oportunitat de comen­çar de nou, amb unes normes i un sistema impol·lut. Aquí no hi pot haver lloc per als Bárcenas, Urdangarins, Acebes, Aznars... però tam­poc per als Millets i Pujols. Que ho tinguin clar els que ens han de governar, que no els n´hi deixarem passar ni una. En el nostre nou país, els impostos serviran per pagar mestres i metges, no luxosos xalets. Per un simple sentit de responsabilitat.