No és un home fàcil, perquè té opinió pròpia, al marge de la seva adscripció ideològica. No és un home fàcil, perquè ha governat un important ajuntament al llarg de dècades i ha hagut de prendre decisions no sempre ben enteses. No és un home fàcil, perquè és un intel·lectual. No és un home fàcil, perquè mai ha deixat de formar part de la societat civil, encara que ha estat un home de l'establishment. Sí, em refereixo a Quim Nadal, que ara ha estat imputat per una resolució administrativa de quan era conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.
Ha arribat l'hora de separar el gra de la palla i posar en clar en què consisteix la corrupció política i els seus diferents graus. Sempre els polítics justifiquen la corrupció per un mal finançament dels partits. És un fal·laç intent de netejar consciències. Imaginem un determinat partit que detenta una o diverses alcaldies al territori. Aquests ajuntaments necesiten contractar serveis de neteja, per exemple. Un aconseguidor s'adreça a Madrid, contacta amb una d'aquestes superempreses i li exigeix una comissió si vol assegurar-se el servei. Aquests diners van al partit. Això és corrupció. O bé, una part se la queda l'aconseguidor. Això és corrupció. O es reparteix el peatge amb altres companys de partit. Això és corrupció. O bé, directament l'aconseguidor es queda amb tota la comissió. Això és corrupció. O un determinat partit a través d'una conselleria concedeix subvencions a un empresari que es veu obligat a tornar una part d'aquesta subvenció al partit d'origen o a l'aconseguidor. Això és corrupció. Teledirigir concursos de serveis o treballs, col·locar un familiar a dit a l'administració... Podríem seguir, perquè la picaresca és prolixa, però no cal. Tots sabeu de què parlo.
Quim Nadal ha estat imputat en l'ús de les seves atribucions com a conseller. Va ser una resolució administrativa raonada per salvaguardar un bé natural. Si d'aquesta decisió resulta un perjudici per a un tercer, aquest té dret a defensar els seus interessos. Deia que Quim Nadal no és gens fàcil i és home resolutiu que ha hagut d'adoptar moltes decisions que requerien una assertiva actuació. Precisament per aquesta raó va ser escollit i nomenat. I d'això se'n diu un bon polític. En cap cas, un corrupte.
Estem assistint a un seguit de casos de corrupció que tenen indignada i preocupada la ciutadania. Però no podem caure en el totum revolutum. I no ho podem fer, perquè hi ha el perill d'acusar un home honest, com és el cas de Quim Nadal, de la terrible pandèmia de corrupció.
Més enllà de si Catalunya esdevindrà o no independent, hi haurà un dia següent en què necessitarem referents per continuar fent país. Jo no he votat mai Quim Nadal, però cada vegada que ens creuem per la nostra ciutat penso en la sort que tenim de gaudir d'una persona com ell que és capaç de projectar una sàvia mirada al passat a través dels seus llibres i articles, i de sentir-nos orgullosos d'una Girona que ell ens ha llegat com a artífex principal. A la nostra ciutat s'ha encunyat el concepte de "l'estil gironí de fer política", que no és sinó la sublimació de les diferències en ares d'un bé superior, el comú. La gent de fora, no sense un punt d'enveja i admiració, diuen allò del "Girona, rai". Entre molta altra gent, Quim Nadal té alguna cosa a veure-hi.
Només he volgut remarcar, a grans trets, de qui estem parlant. Però no m'oblido de la irracionalitat de l'acusació que suporta que, en cap cas, donat el caràcter administratiu i motivat del tema, ha de ser motiu de cap figura delictiva.
