La jornada de diumenge que ve és una mena d'aplec independentista, amb orquestra inclosa. Els músics Homs, Ortega i Rull ja tenen les partitures a punt. Davant del costum del Govern central d'impugnar-ho tot, Artur Mas es va inventar exitosament una festa semblant a les viscudes els darrers temps sota el paraigües de l'ANC i Òmnium Cultural. El 9-N hauria de ser una jornada festiva de participació de milers de persones que volen una Catalunya independent. I la Generalitat ho ha organitzat, aconseguint la unitat dels partits que des del primer moment es van retratar a Palau al costat del president català, que ha pogut recomprondre la majoria de peces de la malmesa vaixella de porcellana.
Fins aquí no hi hauria cap problema, però ara Mariano Rajoy també està disposat a amargar la festa. Una vegada més s'equivoca. Els seus assessors l'aconsellen molt malament atès que aquesta actitud tancada i fins i tot censuradora de Madrid provoca l'efecte bumerang. Gent que n'estava totalment al marge, ara està disposada a votar. Es tracta de manifestar-se contra un PP que ha perdut completament la carta de navegar i que veu com en unes properes eleccions generals el nouvingut Podem de Pablo Iglesias l'escombrarà de la Moncloa a causa de la munió de casos de corrupció que afecten els conservadors espanyols.
Però els errors es paguen i la reacció de Rajoy no té cap mena de lògica. No és de rebut demanar un dictamen del Consell d'Estat per poder interposar un recurs davant d'un polititzat Tribunal Constitucional. Per cert, polititzat amb el vistiplau del PP, PSOE, CiU i PNB.
El 9 de novembre no suposa la celebració de cap consulta ni de cap referèndum. Artur Mas no ha signat cap decret de convocatòria i la seva proposta només té l'objectiu de donar satisfacció als independentistes. No hi ha cens electoral, voluntaris prosecessionistes faran d'àrbitres de la jornada, votaran electors de setze i disset anys i no hi haurà cap mena de garantia democràtica en les votacions per la qual cosa no es pot parlar de cap mena de referèndum. És per això que no té sentit que els poders de Madrid -ja sigui govern, Consell d'Estat o Tribunal Constitucional- vulguin anul·lar aquesta trobada de caire independentista, semblant a les manifestacions viscudes al llarg dels darrers tres anys i que han capitanejat les senyores Carme Forcadell i Muriel Casals, les autèntiques pubilles del país.
Al final, tenen raó aquells que des de fa temps esgrimeixen que l'independentisme ha quallat a casa nostra a causa del menyspreu i dels atacs que es manifesten contínuament des de l'Estat.
Rajoy i els seus ministres han estat incapaços de combatre políticament el procés? ?català endegat per diverses associacions i alguns partits polítics. Fins i tot milers de persones que no combreguen amb l'independentisme resten òrfenes, desorientades i sense cap referent que els pugui atorgar il·lusió i confiança en un futur d'entesa entre Catalunya i Espanya.
L'ambient s'enrareix i una franja molt important de l'electorat està ja disposada a jubilar Mas i Rajoy. El primer, del tot amortitzat i el segon, desbordat pels darrers esdeveniments que provenen de Bankia i de la Comunitat de Madrid. Quan el PP i CiU s'ensorren en els estudis demoscòpics vol dir que n'haurien de prendre nota i rectificar com més aviat millor algunes de les decisions recents. Però no hi semblen disposats . Es pensen que retroalimentant l'anticatalanisme o l'antiespanyolisme es poden salvar del KO en el darrer minut, la qual cosa a hores d'ara sembla del tot impensable. Mentrestant, Oriol Junqueras es frega les mans, tot somniant que algun dia no gaire llunyà el rebi el professor Pablo Iglesias a La Moncloa.
