Cartes

Andreu Moreno. girona.

Artur Mas hauria de reflexionar: va dir moltes vegades que el 80% de catalans volien "votar" però la realitat és que poc més del 30% ha aparegut a la seva consulta. Jo formo part d'aquesta majoria de catalans que no hem votat i que estem esgotats amb la "matraca" de l'independentisme i de la consulta des de fa ja quatre anys, bombardejats amb propaganda independentista per tot arreu: a la bústia, al carrer, a les institucions, als mitjans públics de comunicació o fins i tot amb voluntaris que vénen a casa a vendre't el paradís de la independència que ens farà a tots milionaris i feliços. I ara Artur Mas exigeix un altre referèndum de nou. Sincerament, ja cansa tanta insistència i tanta tensió política. Hem estat massa temps a Catalunya amb un governant que no governa i pel qual només sembla existir aquesta minoria del 29% de votants "sí-sí" i que es posa d'esquena a la majoria que som la resta de la societat.

Ens han aigualit

la joia

Lluís Torner i Callicó. girona.

Després d'uns dies de neguit, de pensar què passaria, front d'un pa?no?rama que es mostrava poc engres?cador, arribat el diumenge, nou de novembre, aquest va esdevenir un dia tranquil que, tret de petites inci?dències, va transcórrer d'una mane?ra cívica i pacífica, que ens va per?metre de participar a la consulta. Era un goig veure les llargues cues que es formaren enfront dels locals habilitats a l'efecte, plens de les cares rialleres i il·lusionades de la gent que hi participàvem. Semblava que finalment s'havia entès que el fet de manifestar, sense cap pressió i de manera ben distesa i assenyada, quines eren les respectives opinions, no era cap co?sa mal feta, ni es tractava d'anar contra ningú, ja que tothom podia manifestar el seu parer, lliurement. Per això ens sentíem joiosos, en veu?re el general cívic i assenyat com?portament de tots els participants.

Al vespre, però, aquella joia, a poc a poc, anà minvant, tornaren els retrets i les dures acusacions, que el dilluns s'han convertit en denúncies, i això ens posa molt tristos. Som molts els que humilment pensàvem que la política i la justícia eren factors independents, i ara ens fan adonar que no és així. Esperem i desitgem que les denúncies no prosperin, i que puguin establir-se vies de diàleg i d'entesa i, per damunt de tot, de Pau.

Voluntaris

jaume casellas i nonó. girona.

Han hagut de matinar, en un dia de festa, amb la incertesa de què pot passar quan arribin al lloc assignat. Tinc constància que a molts els ha costat agafar el son. No han pas?sat gana, perquè molta gent els ha ofert tot tipus de menjar, ni han passat fred, ja que suposo que a deter?minats llocs estaven prepa?rats perquè això no passés. No han co?brat ni un euro per fer aquesta tas?ca. Són moltes hores. Atents, ser?vicials, educats, compromesos amb la feina assignada. Aquests són els 40.000 volun?taris, que igual que als Jocs Olímpics de Barcelo?na 92, han fet que aquesta concen?tració de gent hagi sigut un èxit sense precedents. A vegades veus una esquela, que a sota del nom diu Creu de Sant Jordi. Premis merescuts, sens dubte, però no saps qui és ni per quin motiu li varen concedir aquest guardó. No sé si a títol col·lectiu es pot concedir, però si és així, crec que els voluntaris se la mereixen.

Tothom ha guanyat!

Francesc Buixeda Cabré. santa pau.

Els catalans, finalment, després d'un pelegrinatge constant, hem pogut votar, però des d'un referèn?dum que havia de ser inicialment, s'ha passat a un procés de participació ciutadana, davant l'oposició taxativa de l'Estat i les seves ?impugnacions. L'endemà d'uns comicis tots els intervinents arriben a la conclu?sió que han resultat guanyadors, és a dir no volen reconèixer la realitat, i es complauen justificant-ho. El Govern de la Generalitat i els partits sobiranistes han considerat que ha estat un èxit total. Els partits contraris al procés, a més dels representants de l'Estat, diuen que s'ha tractat d'un engany, perquè la consulta ha transgredit la llei i s'ha fet sense garanties democràtiques. Dos punts de vista, qui deu tenir la raó?

Analitzem-ho: han votat unes 2.250.000 persones en total, de les quals un 80% ho han fet a favor de la independència, és a dir aproximadament 1.800.000 vots, en no disposar del cens es calcula que la participació ha estat de prop d'un 35%. Dit això i fent memòria podem comparar la participació en els darrers comicis al Parlament: el 2003 fou del 62,54% (3.319.000 vots), el 2006 fou del 56,77% (2.959.000 vots), el 2010 fou del 59,95% (3.135.000 vots), i finalment el 2012 fou del 67,56% (3.657.000 vots) dels quals 2.140.000 foren a favor dels partits sobiranistes, això és la realitat, aquí ho deixo i cadascú que en faci la seva lectura.

Havent-se aconseguit votar, s'ha demostrat un interès, no sabem si majoritari, d'independitzar-nos d'Espanya. La classe política catalana ha de prosseguir amb un full de ruta ben estructurat, pensat i amb seny, per aconseguir que el procés es faci amb la cobertura legal, per tal que la ciutadania amb la seriositat i serenitat necessària pugui expressar lliurement i amb consciència la seva opinió.

9-N: Resultats

del tot irreals

Àngel Lapiedra i Fortuny. girona.

Catalans, no ens enganyem, no ens fem trampes al solitari. El resul?tat de la consulta del passat 9 de novembre crec que és del tot irreal. Vaja, que no correspon a la Catalu?nya on vivim. Un 80 i escaig per cent de vots favorables a la indepen?dència total, contra tan sols un testimonial 4,5 per cent de paperetes en sentit contrari, demostra, ?malauradament ho dic, una clara i meridiana desmobilització del sector espanyolista, que pràctica?ment no s'ha fet seva aquesta votació.

Sentint-ho molt, la conclusió a què pot arribar qualsevol persona que vulgui analitzar aquest procés amb un mínim d'objectivitat, és que pateix un exagerat biaix cap a l'opció del sí doble, mentre que l'oposada és gairebé irrellevant.

Sóc dels que pensa que en cas d'haver-se celebrat un referèndum vincu?lant, a l'estil escocès, en què la divisió unionista s'hagués vist en la tessitura de continuar o no lligats amb Espanya, prou que la gent s'hauria acostat en massa a les urnes. Llavors sí s'hauria vist, de manera diàfana, qui pensa o no d'una manera o altra, i què vol realment la població que esdevingui el nostre país.

Trobo que no hi ha gaires sortides. Unes eleccions plebiscitàries guanyades per l'opció secessionista crec que segrestarien l'acció del possible govern massa cap a la consecució d'un objectiu que, ens agradi o no, no està gaire definit en l'horitzó de l'Europa que ens ??envol??ta, per no parlar de l'Espanya irreductible de sempre. Una Decla?ra?ció Unilateral d'Independèn?cia la veig poc democràtica perquè no tindria en compte l'opinió de mi?lers de catalans que no són sobiranistes. Tot plegat, tristament, fa tuf d'estancament, de via morta. Que costa?rà Déu i ajuda que ens en sortim.

Ja és hora

F. Xavier Roca Font. Palau

Saverdera.

Hem votat, hem dit la nostra opinió, són vergonyosos i inacceptables els comentaris d'alguns/nes dirigents de partits polítics totalment partidistes i manifestant que els més de dos milions que hem anat a votar som residuals. Ja hem donat la nostra opinió, tirem endavant i declarem la independència, i demostrem al món sencer que ja som majors d'edat per decidir el que volem, i volem ser independents.