Fa mal al cor veure com dia rere dia la ciutadania es veu obligada a perdre hores i hores davant organismes públics o grans empreses de serveis. Poques institucions o organismes es lliuren de fer perdre temps a les persones que es veuen obligades a acudir-hi, sigui perquè necessiten fer algun tràmit o gestió imprescindibles, o perquè han estat citats. En definitiva, per part d'alguns es disposa del temps dels altres, sense reparar ni respectar el dret a gaudir del propi temps, que és la riquesa comuna i de la qual lliurement podem decidir, o hauríem de poder decidir.

No per habitual i persistent deixa de ser criticable la pèrdua lamentable d'hores i hores en els jutjats i palaus de justícia, a l'espera de celebrar judicis o vistes, que es retarden, no sempre justificadament, o que no se celebren perquè no s'ha notificat a tothom, sense tenir en consideració que justiciables, pèrits i advocats perden el temps miserablement, sense necessitat i sense justificació. No fa gaires dies, un professional del dret em comentava que per quarta vegada havia estat citat a un judici que finalment no s'havia celebrat perquè mancava una citació. En tres ocasions distintes diferents persones havien hagut d'acudir al jutjat per a no res, i aquesta era la quarta. Jo, de forma innocent, li vaig dir "i no us podien haver avisat, des del Jutjat, el dia anterior?" Lamentablement l'eficiència en aquestes instàncies no és la virtut o condició més estesa. La llei de l'embut continua existint, malgrat es proclamin i es publiquin en els butlletins oficials els drets de la ciutadania.

D'igual manera, molts ciutadans i persones es troben davant les grans companyies de serveis, siguin companyies telefòniques, de subministrament d'electricitat, de gas o aigua. Sense tenir en compte que massa vegades s'ha de ser un entès informàtic o matemàtic per anar marcant extensions i números, les esperes exasperen el més pacient.

I no parlem del temps que es roba a les persones per fer tràmits i gestions simples, a molts nivells de les administracions públiques, i que podrien tenir fàcil solució, fos per via telefònica, telemàtica o simplement millorant el tracte i el servei de les esmentades administracions.

Ignoro si s'han fet càlculs estadístics del temps que s'arriba a perdre, de forma lamentable i injustificada, en els termes abans exposats, però segurament que el seu valor econòmic, al marge del valor moral que per a cada persona té el seu propi temps, és molt superior al temps o hores de treball perdut per vagues. No podem disposar del temps dels altres injustificadament, insensiblement, ineficientment. Cal millorar, en aquest sentit, els serveis públics i el respecte que mereixen les persones a disposar del seu temps.