24 de novembre de 2014
24.11.2014
Diari de Girona

Submissió fiscal: «La independència no es negocia...»

24.11.2014 | 00:00
Submissió fiscal: «La independència no es negocia...»

a veure si un servidor de vostès s'entén ell mateix perquè això del 9-N ens està canviant les identitats. Des d'Austràlia, el Sr. Rajoy va dir que "hay muchos más catalanes que independentistas". Caratsos! Jo que em tenia per català independentista, ara resulta que no; sóc no-català independentista; millor dit: no-català-a-la-manera-de-Rajoy independentista. Després ve el Sr. Carlos Floriano i, sense cap ànim de pressionar la fiscalia, declara que "todos los españoles saben que en el 9-N se cometieron delitos en Catalunya" i tot allò que si els fiscals catalans no ho veuen així és que estan "contaminados por el ambiente que el nacionalismo radical ha generado". Però entenem-nos: Quan el senyor Eduardo Torres-Dulce va fer plegar Martín Rodríguez Sol, per haver dit que potser els catalans haurien de poder votar (només va dir això, pobret!), no havien trobat en la persona de José M. Romero de Tejada per ocupar la fiscalia superior de Catalunya un home de la seva corda? I ja s'ha contaminat? Floriano no sé si se n'ha adonat prou, però l'ha espifiada. El sil·logisme és dels senzills: Tots els espanyols saben que el 9-N fou delictiu; és així que els catalans estem segurs que no ho va ser... Ergo: els catalans no som espanyols! (Gràcies Sr. Floriano.) Reblà el clau, mostrant el veritable pensament hispànic, el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra (JEME), Jaime Domínguez Buj, quan, preguntat per la situació de Catalunya, al·ludí les colònies del 98, de les Forces Armades com de la "herramienta que tiene el Gobierno para hacer cumplir la ley y la Constitución" i del fet que hi ha processos d'independència "cuando la metrópoli se hace débil". Vist que el ministre de Defensa, Pedro Morenés, no l'ha pas fet rectificar, ara ja sé què sóc: sóc un colon independentista no-català-a-la-manera-de-Rajoy sotmès, com tots els colons, a la metròpoli. Som una colònia que depèn de la seva metròpoli: Madrid. Ha costat que es treguin la careta. I les colònies s'independitzen.

L'embull fiscal darrer ho ha acabat de con?firmar. Torres-Dulce, fiscal general de l'Estat, es reuneix amb la fiscalia catalana i diu que serà ella a actuar enfront del 9-N. Els nou fiscals catalans actuen: per unanimitat, no tro?ben delicte jurídic en el 9-N. Però cal cercar un delicte polític. I el PP pressiona. I Torres-Dulce, que hauria pogut acabar amb elegància i dignitat, se sotmet, reuneix els fiscals de sala i... vinga, va: empaperem el president Mas que no ve d'aquí: desobediència, preva?ri?cació, usurpació d'atribucions i malversació de cabals públics. Gràcies per una no?va ajuda en la creació d'indepen?den?tis?tes!

Error polític o provocació? No en dubtin. I si ho fan, mirin com el mateix dia, dimecres passat, el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques Cristóbal Montoro es passava pel forro la Llei orgànica (orgànica, ells que són tan legalistes!) del finançament autonòmic que havia d'estar llesta a l'inici del 2014 amb una excusa inadmissible: no hi ha diners per a un nou model de finança?ment (però no anàvem tan bé?). I els fiscals, mutis. I el mateix dia es recorria al Tribunal Constitucional la llei catalana contra el fracking.

Rajoy, mentrestant, que havia admès des d'Austràlia que vindria a Catalunya a explicar-se millor (ergo: fins ara s'ha explicat ma?lament), ha dit que no accepta reunir-se amb Mas dissabte 29 a Barcelona. Amb alguna de les qüestions que li foren presentades fa mesos resoltes o per tancar-se amb els seus sense adonar-se de la realitat? Respondrà alguna vegada el diferencial contra Catalunya de "las cuentas territorializadas"? I mentrestant el Rei, ni piu. Ni arbitra ni modera.

Ens empenyen a fer el pas cap a la independència. Junqueras ha canviat l'eslògan de Xirinacs. L'exsenador deia "La indepen?dèn?cia no es demana; es pren". El president d'ERC, el passat 26-X: "La independència no es negocia; s'exerceix". No cal tornar a l'esperit de la transició per adonar-nos de quina manera tan restrictiva i esquifida s'ha llegit darrerament el pacte constitucional. Davant la unitat d'Espanya, Rajoy i Pedro Sànchez pensen exactament igual. Recordin que el passat octubre el flamant secretari del PSOE celebrà els 40 anys de Suresnes flanquejat de Felipe González i Alfonso Guerra, els quals, un cop més, comparaven el procés català amb l'Alemanya de Hitler. Aquests, de tant esmorzar granotes i practicar les portes giratòries, se'ls ha posat la cara de pedra. No són capaços ni d'enrogir ni de re-flexio?nar (flexionar el pensament sobre el mateix pensament) quan els poses davant dels ulls una de les més escandaloses resolucions aprovades a Suresnes pels socialistes de la pretransició. Aquesta: "La definitiva solución del problema de las nacionalidades que integran el Estado español pasa indefectiblemente por el reconocimiento del derecho de autodeterminación, que comporta la facultad que cada nacionalidad pueda determinar libremente las relaciones que mantendrá con el resto de los pueblos que integran el Estado español". Saben qui controlava ratlla per ratlla totes les resolucions? El mateix que va cuitar a deixar-nos l'Estatut "com una patena": Alfonso Guerra. Els socialistes no és que no hagin après a passar pantalla; és que la passen endarrere.

Ja no es pot dir que a fora, a l'estranger, es desconegui l'anhel sobiranista català i la se?va viabilitat econòmica. El suplement d'El Punt/Avui recollí articles apareguts a tots els diaris del món el passat 26-X. Alguns col·lectius com Wilson (http://www.wilson.cat), format per acadèmics catalans de primer nivell internacional, que són catedràtics a Princeton, Columbia o la London School of Economics han fet un esforç important. Els catalans hauríem de consultar el seu web més sovint. S'han publicat llibres com el que analitza els efectes d'un hipotètic boicot espanyol a productes catalans, Sense Espanya: Balanç econòmic de la independència, de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras; el que analitza les finances públiques d'una Catalunya independent, de Núria Bosch i Marta Espasa; L'hora dels adéus, de Xavier Sala i Martín; el de la dega?na de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, Podem! Les claus de la viabilitat econòmica de la Catalunya independent. D'altra banda, des de les consultes del 2009-2011, la societat civil no ha parat d'establir contac?tes, lligams, organitzar presentacions i debats amb acadèmics i polítics d'arreu del món. Sobirania i Progrés va impulsar un documental en anglès, Spain's secret conflict; Help Catalonia té un web en diverses llengües que difon el procés; arran dels lligams teixits amb els observadors internacionals de les consultes es va formar una entitat, l'ICEC, que defensa el dret d'autodeterminació a Europa. Liz Castro va editar un llibre en anglès (What's up with Catalonia),... I el govern s'hi ha posat a través del Diplocat.

Així les coses, després del 9N, ens obligaran a triar l'escenari de la plantada. Junqueras haurà de tenir paciència. Ara seria elegant que el seu eslògan fos: "Tots amb el President!". Que no es precipiti a voler substituir Mas com Nin ho féu per substituir Fainé.

Madrid ha de veure que no hi ha escletxes en el sobiranisme. Rajoy i del PP hauran de sortir de la seva anquilosi. A les bones o a les males. L'Estat espanyol deu més d'un bilió d'euros, més del 100% del seu PIB. Continuar essent ciutadans espanyols vol dir que contribuïm als impostos de l'Estat en un 19,5%; és a dir, assumim que haurem de pagar el 19,5% d'aquest deute; uns 195.000 milions €, que són uns 30.000€ per càpita. Ara, tanmateix, en ple 2014, estem assumint un deute de 202.708 milions €, que representen el 105,3€ del nostre PIB! Els entesos han calculat que els costos de la independència serien menors que el que paguem actualment. Caldrà explicar-ho amb tots els ets i uts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook