Quan setmanes enrere l'estació del TAV va quedar convertida en piscina olímpica, Adif ens va venir a dir que no ens queixéssim, que gràcies a això s´havia evitat una inundació històrica, un tsunami al costat del qual «Lo imposible» seria un vídeo casolà de quan el meu fill vessa el got d´aigua a taula. Ha tornat a succeir, i això vol dir que ens han evitat de nou morir submergits, tots a excepció de l'àngel de la Catedral, que segons la llegenda és l'únic que se salvarà del gran diluvi.

De petits ens deien que un dia Susqueda reventaria i allà s'acabaria tot, només ens quedava resar perquè l'apocalipsi es retardés. No imaginàvem que seria precisament una empresa que ha fet del retard la seva imatge de marca qui ens auxiliaria. Renfe o Adif o com es digui, ha salvat Girona. Per no alarmar la gent va disfressar d'estació el que en realitat és un pantà subterrani que acull la més petita precipitació, així siguin quatre gotes, i evita que morim ofegats. A vegades, quan no plou, hi fa arribar algun tren per dissimular, així els gironins no sospiten l´utilitat real del giny: un pantà secret.

No ha de ser fàcil aconseguir dirigir fins la més mínima pluja a les vies creades expressament. El cost de l´obra indica que s'han usat els més moderns sistemes. Tot esforç és poc per mostrar al món que l'enginyeria espanyola és puntera, que la tradicional «chapuza» és història, i que Espanya mira d'igual a igual els països més avançats.

Es fa estrany que Girona hagi sobreviscut segles sense una estació subterrània, deu ser que abans no plovia. Ara van dues vegades i en lloc d'agrair-ho als responsables, els critiquem. Com a molt se'ls pot retreure que els panells informatius són equívocs i hi ha viatgers despistats que s'endinsen en les catacumbes del pantà pensant que d'allà surten combois i que els trens estacionats, vull dir varats, són de debò. Són de plàstic, els autèntics es rovellarien en pocs dies.