Malauradament, el viatge llampec de Mariano Rajoy dissabte passat a Barcelona no va servir de res. Malgrat la situació que es viu a Catalunya, el president del govern espanyol va parlar com a líder del PP davant d'un munt de càrrecs en nòmina oficial i un grapat petit de militants. Tots ells, d'idees fixes i de clara afiliació espanyolista. L'aparició de Rajoy va ser una autèntica pèrdua de temps, atès que desaprofità l'ocasió per mantenir contacte amb la societat civil catalana i per dirigir-se a milers de ciutadans que no troben aixopluc en cap líder que sigui capaç de moderar el conflicte i d'obrir les portes al diàleg.
Artur Mas ha fet un esforç important per ampliar el seu projecte independentista molt més enllà de l'espai de CiU. Fins i tot ERC planifica una estratègia per assolir uns cinc-cents mil vots més al seu favor en una consulta. És evident que el projecte secessionista va molt més enllà de les formacions polítiques. Contràriament, la resposta de Rajoy és agafar un pont aeri per tancar-se amb uns centenars de militants populars.
O no ha entès res o els assessors àulics són una colla d'ineptes, incapaços d'explicar-li la veritat. Diuen des de Madrid que el preocupen molt més les municipals i autonòmiques del mes de maig, on la desfeta pot ser monumental, que no pas el debat territorial. Possiblement sigui això. D'altra banda els barons el pressionen perquè negui qualsevol concessió a les ?reivindicacions de Catalunya.
Rajoy fou incapaç d'oferir cap alternativa. No va dir res de nou. De ben segur que els independentistes no esperaven cap complicitat perquè ja no se senten representats pel líder espanyol. Però aquells catalans que encara aspiren a una entesa amb l'Estat merexerien conèixer el seu full de ruta i la seva proposta. Però els va oblidar, deixant-los del tot desemparats i a la intempèrie. El president dirigeix el seu missatge a una colla d'espanyolistes que no se senten catalans, encara que ho dissimulin i això és incomprensible perquè aquests ciutadans són una autèntica minoria.
D'allò que estan tips els catalans és de les amenaces i de la judi?cialització de la vida política. Anar amb la mitja lluna a les mans per tallar caps a Catalunya no dó?na cap rendiment. I Rajoy no n'és conscient o almenys això sembla.
És possible que un enfrontament personal entre Mas i Rajoy els pugui interessar en el seu terreny de joc. La radicalització de les posicions els pot afavorir electoralment, però ara és el moment de pensar en el país i no en estratègies de vol gallinaci.
La seva responsabilitat els hauria d'obligar a obrir un diàleg en el qual la política servís per trobar una solució capaç de fer reflexionar la majoria d'electors, siguin de qualsevol ideologia. Però ara mateix tot fa pensar que els dos líders parlen sovint de deixar portes obertes, però cap dels dos no s'ho creu gaire.
I aquesta tarda al Palau de Congressos de Barcelona, Junqueras explicarà el seu pla per als propers mesos. Ho té complicat davant l'ofensiva de Mas i la seva jugada mestra. ERC fins ara gaudia de l'exclusiva de la política independentista, però des del 9-N l'ha de compartir amb Mas, més que no pas amb CiU.
Diuen que proposarà fer el camí en llistes separades i sota una marca blanca. No es vol barrejar amb els convergents i menys amb en Duran i Lleida. Aquests darrers dies, Oriol Junqueras ha perdut la iniciativa i és evident que, diluint-se en una llista amb en Mas, l'acabaria de perdre del tot.
