Cartes

jOAN ENRIC carreras mercader.

Bellcaire d´Empordà.

Hem entrat en el joc del gat i la rata amb el tema del sobiranisme a Catalunya. En Rajoy, que sembla que vol demostrar que és el gat i és més fort, té al davant seu una rata llesta, que sap quines són les seves limitacions quant a força però no té cap por en saber-se més llesta per arribar al final i veure´s vencedora, encara que la «pel·li» donarà per a molt més. A ningú se li va escapar veure l´estimat Oriol fer cara de pomes agres en un moment clau; deu ser l´ego de sentir-se tant de temps que seria el futur president de l´estat català? Deu ser que la nostra rata llesta ha entès des de fa molt que ha de ser la més independentista dels independentistes. Ella no ho era, però ha vist que quasi tres milions de catalans l´obliguen a seguir el camí, i crec que aquest serà el seu èxit per assolir entrar a la història com un guanyador, cosa que si hagués continuat la vida «normal», amb les retallades i més coses a discutir, mai hauria estat el que podrà ser. A més, en Rajoy l´està fent un màrtir en aquesta croada i això és d´agraïr, no sap el bé que ens està fent.

Esperem que les altres rates també entenguin que juntes podran fer-li el parany més gran al gat, no sé si l´estimat Oriol i els altres voldran seguir el camí, espero que sí, pel bé de la nostra estimada Catalunya

S´acosten les festes de Nadal

Francesc A. Picas. la jonquera.

El desembre és un mes dedicat a les famílies. Per Nadal, avis, pares, fills i néts es reuneixen entorn d´una taula ben parada. Abans de dinar, els petits, amb gran cridòria, fan cagar el tió, una popular tradició nadalenca. Les iaies encenen els llums del pessebre familiar i la mare porta a taula una olla gran amb la deliciosa escudella nadalenca. Després serveix rostit, pollastre i no sé quantes coses més. El pare prepara el vi i l´avi obre una ampolla de cava, tot empordanès. Grans i petits esperen amb il·lusió les postres per rebre els regals que hi ha penjats a l´arbre de Nadal.

Si hi ha algun malalt a la família, per Nadal es troba més confortat i acompanyat. Nadal és un dia propici per passar-lo junts amb avis, àvies i tietes. Quin goig si les persones grans poden celebrar Nadal rodejats de fills, néts i renéts.

Pobles i ciutats en aquest desembre s´han vestit de festa i de llum. Els carrers són il·luminats amb figures al·legòriques. Els comerços guarneixen els aparadors amb les millors ofertes comercials. Les loteries i les quines són una esperança per a les butxaques buides.

Nadal se celebra a tots els pobles de la terra que històricament han estat influenciats per la cultura cristiana. Fins els que han deixat de banda les creences i les pràctiques religioses, tothom considera Nadal com una festa essen­cial­ment familiar i la celebren amb menjars i begudes tradicionals, lluminàries i gatzara.

Nadal vol dir Pau. Pau en els cors, pau a les famílies, pau a totes les nacions de la terra, especialment pau a l´Àsia occidental on se celebrà històricament el primer Nadal.

La millor enquesta és la voluntat

del poble

JOAN JANOHER I SADURNI. FORALLAC.

Quan el senyor Artur Mas posa a disposició el seu mandat per afavorir una ruta innovadora, per sortir de les continuïtats que fins avui coneixem, esclata de sobte la sorpresa i la pregunta del perquè s´ha de canviar de registre. Crec que no s´intenta comprendre la magnitud del programa a seguir, generant un munt de dubtes sense arribar a voler comprendre l´alternança del que consta la proposta feta a la conferència participativa de tots els sectors polítics, industrials i socials.

Almenys la idea presentada inicialment fou aplaudida de manera unànime per la majoria d´assistents a l´acte, quan el president va acabar l´exposició del nou programa, plantejant segons las seves paraules una via compromesa i de futur. Pel que semblà, els populars intenten eclipsar el procés, jugant com sempre en negatiu i amenaçant-nos. No és d´estranyar, doncs, que Esquerra, Iniciativa, i naturalment, la CUP, es manifestin també escèptics a l´actualització oberta del president.

Dintre un món canviant, és molt de guanyat i positiu voler sortir de les ombres del passat: nosaltres els ciutadans sí acceptarem com a únic objectiu la prudència escaient del nou projecte i programa a seguir, no debades rebutgem el radicalisme, atès que aquest s´esdevé arcaic i no innovador; haurem d´afavorir el sí rotund, reforçant la iniciativa de modernitat, sense aturar l´encert del programa previst, comptant amb la paciència que ens caracteritza com a país democràtic.