Ja saben que vivim un augment dels casos de violència domèstica, acabats de la forma més trista possible: amb la mort de persones. Els especialistes en el tema, que són com els economistes, que t'expliquen la batalla un cop tothom ja s'ha estomacat i sabem el final, donen diverses raons per explicar el fet. Se'ns diu que la crisi obliga a conviure una parella trencada amb més percentatge que abans. En bonança econòmica, la gent se suporta menys, i intenta recomençar sense més problemes. És una explicació, però segurament no l'única.

Les societats no són el miracle que creien els positivistes a principis del segle XX. El feminisme ha jugat un paper cabdal en els drets de la dona, en l'evolució social, però l'evolució, a vegades, esdevé regressió. A aquesta imatge progre de la família amb divisió de feines, passem a una joventut en la qual retornen valors masclistes, amagats de forma diversa, des de jocs violents a la creença que hi ha feines a casa que només són de dones. L'ensenyament i els rols familiars juguen un paper cabdal contra això. La desesperació, la pèrdua d'ingressos i la imatge d'un món en canvi no ajuden que parelles inestables trobin punts en comú. Avui esmorzem sabent que hem perdut un terç del Producte Interior Brut català industrial en l'última dècada. Podem pensar que som els més alts, més guapos i més llestos d'Ibèria, però si estem en regressió de fa anys, i no en fa un ni dos, és perquè no emprenem les polítiques adequades i perquè la societat no ha estat conscient de la realitat.

A la violència en parella hi deu contribuir un món en el qual es parla més per internet, i opinem de tot, i en canvi no parlem amb el company o companya per dir-li allò que no ens agrada d'ell o del seu comportament. A vegades funcionem com a habitacions d'aquestes japoneses, en els hotels càpsules, on la gent viu tancada en ella mateixa, sense contacte amb el món. La teva música, els teus videojocs, el teu espai. Res a fora. De totes maneres, els nostres índexs de violència domèstica, també tenim una violència de la dona damunt l'home, no ho oblidem, i un discurs benpensant que funciona com una barrera imaginària per fer que la dona mare tingui més prerrogatives que el divorciat pare. La violència domèstica a casa nostra està a anys llum dels índexs dels idolatrats països nòrdics, on un clima esquerp es barreja amb una ingesta d'alcohol d'alt grau en quantitats industrials. Així que no siguem derrotistes, i pensem en el nostre gran potencial en un món en canvi.