Entre les nombroses mesures liberalitzadores que va introduir Miguel Boyer en la seva etapa de ministre d'Economia, destaca un decret de 1985 que deixava de protegir a l'arrendatari. L'anterior llei, de 1964, era clarament favorable al llogater, sobretot en la durada del contracte. A l'empara de l'anterior llei, els propietaris estaven obligats a prorrogar-lo indefinidament i es podia subscriure un contracte amb l'únic límit de tres generacions. La Llei d'Arrendaments Urbans de 1994 establia una moratòria de vint anys, que conclou el pròxim 31 de desembre. Els propietaris de locals de renda antiga tindran a partir de l'any vinent la facultat d'apujar els lloguers a preus de mercat, la qual cosa està suposant l'extinció de molts arrendaments que es caracteritzaven, a més de la llarga durada, per tenir un preu especialment baix.

Des que l'any 1994 és va acordar la moratòria fins ara no només han transcorregut vint anys, sinó que la conjuntura econòmica i comercial s'ha capgirat com un mitjó. El 1994, després de la crisi de principis dels noranta, l'economia iniciava una llarga fase d'expansió. Ara, ha passat més de sis anys immersa en una profunda crisi que ningú sap quan acabarà. Fa vint anys no existia el comerç electrònic. Ara, és una forta competència per al comerç tradicional. Aquell 1994, feia relativament poc que s'havia instal·lat a Girona la primera botiga Zara, del grup Inditex, al carrer Joan Maragall; un fenomen que, com a continuïtat a la implantació de l'Hipercor el 1988, transformaria de dalt a baix el comerç tradicional que havia predominat a Girona durant moltes dècades.

Per tant, un decret de fa 29 anys i una llei d'en fa 20, entraran en vigor en un escenari econòmic i comercial que no s'assembla en res al que existia en el moment de la seva aprovació. Es calcula que aquesta liberalització del mercat afecta unes 200.000 botigues a tot l'Estat. La seva entrada en vigor està provocant el tancament de comerços i establiments que formaven part del paisatge i de la vida quotidiana de moltes ciutats. A Barcelona està causant un gran impacte, però també a Girona i Figueres. A Olot sembla que la repercussió és menor. Aquestes darreres setmanes, sovintegen les notícies de tot tipus d'establiments del centre d'aquestes ciutats que no obriran les portes amb l'arribada del nou any. En el tancament d'alguns comerços també influeixen altres factors: la crisi econòmica amb la corresponent baixada del volum de negoci, la creixent implantació de franquícies, jubilació dels propietaris, un futur incert, etcètera, però en la majoria dels casos, el detonant definitiu, en aquells negocis que no tenen el local en propietat, és l'aplicació de la Llei d'Arrendaments Urbans.

Les societats són dinàmiques i s'han d'adaptar a les transformacions que van arribant. La del comerç n'és una, tant per la irrupció de les vendes electròniques com per la llei d'arrendaments urbans, però no és menys cert que poden provocar un profund canvi en els centres urbans. I no per a millor. La proliferació de franquícies està homogeneïtzant les ciutats i el comerç electrònic pot convertir els nuclis antics d'alguns municipis en zones desèrtiques.