La bona notícia és que la publicació a Espanya dels atropellaments als drets humans protagonitzats per la CIA van ser deci?sius en la interrupció de la campanya de l'agència d'espionatge contra presumptes terroristes islàmics. La coincidència temporal el 2005 queda establerta amb reiteració en el voluminós informe de mig miler de pàgines, redactat pel comitè d'intel·ligència del Senat nord-americà. La mala no?tícia és que la cúpula del Govern espanyol coneixia amb detall les operacions de segrestos, trasllats i tortures sintetitzades en el terme renditions i que també es van desenvolupar a Espanya. Les operacions clandestines amb implicació governamental van tenir lloc durant la segona legislatura d'Aznar i almenys un any de presidència de Zapatero. L'excusa global és la histèria desfermada per l'11-S.

L'informe del Senat deixa palesa la col·labo?ració explícita dels governs que, com l'espanyol, van sotmetre el seu territori a la "brutalitat" de la CIA, per recórrer al vocable afavorit pels senadors nord-americans. El relat construït a partir de la documentació de la mateixa agència d'espionatge deixa patent l'es?treta col·laboració bilateral. Els ambaixa?dors nord-americans eren mobilitzats per allisar les rugositats i sufocar les tímides protes?tes. Quan els fets van ser revelats, la Moncloa socialista es va escudar en la ignorància absoluta d'uns vols amb tripulacions que viatjaven proveïdes de documentació falsa. El cable "Washington ens ha assegurat que no s'ha violat la legalitat" es converteix avui en "Washington ens assegura que es va violar la legalitat".

Des de l'entreguisme còmplice, Espanya només es pot refugiar en què va ometre la se?va aprovació a l'últim esglaó de la degradació dels drets humans, la instal·lació d'una presó secreta en el seu territori. No obstant això, queda en peu la posició excel·lent de Mallorca com a base d'operacions dels segrestos de la CIA, d'acord amb les conclusions del Parlament Europeu i del Consell d'Europa. De Palma va partir cap a Macedònia el vol que va segrestar al ciutadà alemany Khaled el-Masri, una de les 26 víctimes, sobre un total de 119 capturats, en què s'ha demostrat l'absència de vinculació amb l'activitat terrorista. En el seu dia, el magistrat Javier Gómez Bermúdez va establir la pertinència d'aclarir el presumpte delicte comès in itinere. L'Audiència Nacional va arxivar el cas, admetent el seu fracàs en no identificar tretze tripulants la identitat dels quals figura a internet.

La utilització de Canàries com a base de suport ofereix vèrtexs més espinosos. Atesa l'estreta col·laboració de Madrid amb Washington en el programa de la CIA i la contun?dèn?cia de l'informe del Senat, és molt proba?ble que el territori canari servís per al trànsit de segrestats, amb sortides o destinacions al Marroc. En concret, l'informe corrobora aportacions prèvies que situen en sòl espanyol el libi Mohammad Belhadj, que posteriorment es convertiria en un dels líders del moviment guerriller contra Gaddafi. En tots els casos esmentats, els segrestos i desplaça?ments s'efectuaven sense la ingerència de cap autoritat judicial. El Senat nord-americà demostra que les coartades legals emanades de la Casa Blanca destacaven per la seva fragilitat jurídica, i que el mateix George Bush es va quedar horroritzat quan li van descriure la cruesa de les tècniques d'"interrogatoris intensificats", eufemisme per camuflar la tortura.

Des d'un primer moment, l'intens trànsit aeri i de personal armat exigia la cooperació de funcionaris de grau mitjà, en els gremis aeroportuari i policial. No obstant això, el Senat no deixa dubtes sobre l'ambició internacional del projecte de tortures. Es refereix així mateix a "les filtracions a la premsa" que, en la primera meitat de 2005, van obstaculitzar el manteniment del secret de les captu?res. Al mateix temps, la difusió mediàtica va multiplicar les reticències dels governs a acollir operacions compromeses i difícils d'acomodar a una legislació democràtica. Un any després de les primeres publicacions a Espanya, Bush admetia l'existència del programa, que era paralitzat sense desactivar-lo legalment. I sobretot, sense castigar ni un sol dels responsables d'uns procediments que, segons el Senat, "no tenen cabuda en la legalitat, no havien d'haver passat mai i no han de repetir-se".