S'ha acabat el bròquil. La pàtina del sobiranisme que havia galvanitzat Artur Mas s'està evaporant. Perquè s'esgota també el temps polític de l'independentisme. Ara mateix, l'agenda política ja és una altra i marcada per aquells que combaten contra Mariano Rajoy.
Amb la crisi, el gran pacte de la Transició ha derivat en l'Espanya de la corrupció i del malbaratament autonòmic. Una imatge de la qual no s'ha lliurat Catalunya. Catalans i espanyols han buscat traslladar la ruptura emocional a la realitat política. L'independentisme suposava la translació del trencament amb la Transició des de Catalunya. Sorprenentment, Artur Mas va aconseguir capitalitzar-ho.
Però ha arribat el final. I no perquè ho digui el CEO o pels dubtes de CiU i ERC amb les plebiscitàries. És una raó de fons: l'independentisme, per exemple, no ha servit per fer front ni a les privatitzacions, ni a les retallades. Ni per frenar els desnonaments, ni la gana. El debat sobiranista va desapareixent per l'eclosió vigorosa de qui s'oposa a les mesures neoliberals de la Moncloa. I Artur Mas no representa la ruptura amb les polítiques de Rajoy. Òbviament.
