Durant el segon semestre del 2104 que deixem han passat uns quants fets des del punt de vista econòmic que no tenen gaire importància de forma aïllada, però que en tenen molta si es prenen en conjunt. En primer lloc, la pujada de l'economia americana, amb creixements del 5% a l'últim trimestre i l'augment del dòlar en relació amb l'euro i a les altres monedes. En segon lloc, la caiguda de l'economia xinesa, afectada per una greu bombolla immobiliària i una pèrdua de competitivitat notable que ha frenat les exportacions i la producció total que l'obligarà a créixer sobre la demanda local. En tercer lloc, la caiguda del preu del petroli, conseqüència de la frenada productiva de la Xina, de Brasil i de tots els països emergents, i alhora conseqüència d'una sobreproducció deguda als nous jaciments de petroli alternatius, com les sorres bituminoses de Canadà, els pous d'aigües profundes i el Shale gas, seguit de la negativa d'Arabia Saudita de retallar la producció de petroli convencional.

Tot plegat mostra que alguna cosa important ha canviat. Analitzant-ho des del meu model simbòlic de vasos comunicants, podríem dir que el flux de riquesa que s'escolava d'Occident a Orient, de països desenvolupats a països emergents, també de països consumidors a països productors de matèries primeres, s'ha frenat: ja no hi va. És el moment de l'equilibri entre blocs, la qual cosa afectarà de forma positiva a l'economia occidental. Per una vegada ja no perdem excés de riquesa cap a l'exterior i tots els esforços que fem tindran millor resultat i més immediat. Hem tapat les fugues.

Per un costat els costos de manufactura i de serveis es van igualant. Si l'índex de manufactura era de 96 per a la Xina, de 100 per a Estats Units i de 109 per a Espanya, ara amb el canvi del dòlar el d'Espanya baixarà a 100, fent l'economia fortament competitiva. Per un altre costat els preus de les matèries primeres (sobretot la mare de totes elles: el petroli) han caigut bruscament, alliberant capacitat adquisitiva a les economies de consum. Amb el petroli a 110 $/b i amb un dòlar a 1,3 $/€, el preu de petroli en euros era de 85 €/b. Ara, amb un petroli a 60 $/b i dòlar a 1,2 $/€, el preu esdevé de 50 €/b, una caiguda del 41%. Com que la compra de combustible fòssil a l'economia espanyola tenia un pes del 4,6%, la caiguda significa alliberar un 1,9% del PIB que anirà directament a consum. Afegim-hi encara el canvi de rumb de l'economia alemanya, dirigida estrictament a exportar als països emergents que ha frenat en el seu creixement, obligant-la a créixer en consum intern, com mostra la forta pujada de salaris que ha tingut aquest any. I citem finalment el client principal del país, França, amb una economia que intenta fer reformes i no se'n surt, amb un creixement de l'atur imparable mes a mes, fins arribar a quotes de 5,4 milions. També es beneficiarà de les exportacions a la zona dòlar.

Tot plegat fa pensar que l'any que començarem aquesta setmana serà un any de fort creixement a la nostra economia. Si bé les previsions inicials mostren un increment entre 1,7% i el 2%, els fets anteriors que acabo de relatar, si no es trunquen i canvien de direcció, podrien portar a augments del 2,5% o del 3% si som capaços d'impulsar fortament la indústria i els serveis. Aquesta vegada no es podrà fer servir la construcció com a vector de creixement immediat perquè els preus encara estan fora de l'abast dels compradors, per la qual cosa s'haurà d'insistir en formar treballadors evitant que torni a passar que certs llocs s'hagin de cobrir amb emigrants formats en països de l'est tal i com va passar a principis dels anys 2000. Finalment cal citar una mesura electoral del PP com és la rebaixa de l'IRPF que alliberarà poder adquisitiu a partir del mes de febrer, augmentant el consum intern del país almenys fins el 2016 per greus desequilibris pressupostaris.

Sense tenir en compte l'efecte de la baixada del preu del petroli a l'economia, només per la inèrcia que porta, a l'any 2015 l'atur enregistrat es podria reduir des dels 4,5 milions d'ara fins a 4,1 milions, però l'efecte del petroli pot millorar aquesta xifra fins assolir els 3,9 milions, fet que accelerarà l'economia encara més per consum intern.

Voldrà dir això que la crisi s'ha acabat? De cap manera, perquè tenir en un país 4 milions de persones sense feina, sobrevivint malament, de forma que afecta la seva salut, no permet cap frivolitat. La gravetat està a veure que possiblement un any (2017?) serem capaços d'arribar a disminuir els aturats fins a 3 milions, però potser no sabrem crear-ne més enllà per manca de capacitats de les persones aturades.

Per aquests fets és un error deixar que l'economia resolgui per ella sola els seus desequilibris, per això calen solucions imaginatives, creatives en diuen els economistes, com la que proposo des de fa temps de subvencionar el cost social de les empreses per a feines que no són ni seran rendibles, com la gestió forestal, el tèxtil o els serveis a la gent gran. Subvencionar amb 250 euros un lloc de treball permet salaris de 800 euros que ara no es creen.

La part positiva del panorama que acabo d'exposar és que ve un any que hem d'aprofitar per impulsar el teixit empresarial, fent créixer les empreses en mida, en competitivitat i en exportació. Poques vegades hi ha oportunitats com la que es presenta per a l'any vinent i ara és obligat agafar-les totes. Bon any 2015.