Barack Obama i Raúl Castro han decidit restablir relacions diplomàtiques després d'una discreta negociació de divuit mesos feta amb l'ajuda del Canadà i, sobretot, del Vaticà. Acaba així un altre anacronisme, residu de la Guerra Freda, però no és la fi de l'embargament americà sobre Cuba perquè aquest només el pot aixecar el Congrés. L'embargament es va establir el 1961 després de la revolució de Fidel Castro, es va consolidar amb la crisi dels míssils que va estar a punt de provocar una confrontació nuclear i es va enquistar el 1996 amb la Cuban Liberty and Democratic Solidarity Act, també coneguda com a llei Helms-Burton pel nom dels seus promotors. Mentre l'URSS va estar viva, Cuba va comptar amb l'ajuda de Moscou per pal·liar els efectes de l'embargament, però després l'Havana es va quedar sola i l'economia del país va patir molt mentre Fidel i Raúl s'amagaven darrere seu per justificar les mancances del paradís comunista. El pagà ha estat el poble cubà perquè després de cinquanta anys l'embargament ha mostrat ser ineficaç per derrocar la dictadura o restablir la democràcia.

El context internacional ha influït en l'acostament cubanoamericà ja que la baixada del preu del petroli i la debacle econòmica de Veneçuela feien impossible que Caracas seguís subvencionant Cuba a curt/mitjà termini i tampoc estan avui els russos per tirar coets. Raúl Castro ha hagut de pensar que això no podia continuar i ha coincidit amb el que Obama ha pensat des de sempre, doncs jo li he sentit dir en privat que l'embargament no servia i que desitjava acabar amb ell però que per fer-ho necessitava que Cuba l'ajudés, i de fet va demanar al Govern espanyol que passés aquest missatge a Castro. Obama necessitava l'alliberament d'Alan Gross, un treballador de l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional que repartia equips de comunicacions per satèl·lit a la comunitat jueva de l'illa i que havia estat detingut i condemnat a quinze anys de presó. El temps apressava a mesura que la seva salut es deteriorava ja que sense Gross no hi havia possibilitat d'acord. Vaig conèixer la seva esposa quan jo era ambaixador a Washington perquè va venir a veure'm per demanar-me que treballéssim pel seu alliberament (cosa que vam fer) aprofitant que Moratinos acabava d'aconseguir per aquelles dates la posada en llibertat i enviament a Espanya d'un grup important de presos polítics cubans, cosa que em va costar a mi insults durant una conferència que vaig fer a Miami a empresaris que semblaven preferir màrtirs a la presó. Al marge d'aquests exaltats de l'exili, sis de cada deu americans estan avui a favor d'acabar amb l'embargament.

L'afer estava enquistat perquè Cuba es negava a posar en llibertat Gross mentre els EUA mantinguessin a la presó cinc espies de la "Xarxa vespa" que s'havien infiltrat dins d'un grup d'exiliats (Brothers to the Rescue) que el 1996 organitzava vols humanitaris per ajudar els balseros que fugien de Cuba. Una de les seves avionetes va ser abatuda per un caça i va haver-hi morts. Dels cinc condemnats encara en quedaven tres a les presons americanes.

Ara els cubans han alliberat Gross, un important agent cubà de la CIA que havia estat vint anys detingut i la informació del qual havia permès desemmascarar la "Xarxa vespa", i 53 presos polítics. Per la seva banda, els americans han deixat sortir els tres espies, aixecaran progressivament algunes sancions a Cuba (començant per viatges i transferències de diners), revisaran la qualificació de Cuba com a "país patrocinador del terrorisme" amb totes les seves implicacions, i reobriran la seva ambaixada a l'Havana.

Però el president no pot aixecar l'embargament sense acord del Congrés i la llei Helms-Burton exigeix com a condició prèvia que Cuba faci eleccions lliures, posi al carrer als presos polítics i creï un mercat lliure. A més el Congrés està dominat pels republicans, que no volen aixecar-lo i tampoc volen que Obama s'apunti un èxit i en aquestes condicions el president només pot aspirar a "un debat seriós i honest" sobre el tema. Aquest assumpte es projectarà sobre les eleccions presidencials de 2016, atesa la seva influència sobre el vot de l'important estat de Florida i els possibles candidats a succeir Obama ja van prenent posicions: Se sap que Hillary Clinton és personalment contrària a l'embargament encara que no ha fet declaracions, però Jeb Bush ja ha dit que no cal aixecar-lo i Marco Rubio ha advertit que lluitarà amb totes les seves forces perquè el Congrés el mantingui.

S'ha de destacar l'important paper fet pel Vaticà, que sempre ha treballat pels drets humans a Cuba, illa que van visitar tant Joan Pau II com Benet XVI. També la va visitar el papa Francesc, quan era cardenal. Francesc ha afegit la seva sensibilitat llatinoamericana i ha comptat amb l'enorme ajuda del seu secretari d'Estat, Pietro Parolin, que ha estat nunci a Veneçuela i coneix bé la regió.

Amb totes les seves limitacions crec que l'acord de restabliment de relacions diplomàtiques és una bona notícia que tanca un altre capítol de la Guerra Freda i que obre les portes a una vida millor per als cubans, alhora que permet a Obama presentar-se davant Llatinoamèrica amb un lideratge renovat i recuperar posicions davant la cimera de les Amèriques de l'any vinent la Panamà. I per si fos poc ha deixat amb el cul a l'aire l'oposició republicana. Es mereix un bon Cohiba, i ara se'l pot fumar sense violar la llei, per primera vegada en cinquanta anys.