Fa ja molts anys que som víctimes, esclaus, diria jo, de les estadístiques i de les xifres. Fa temps que tot es redueix a simples números i nombres, freds, pretesament ?objec?tius, buits i eixuts com esquelets. I si una realitat qualsevol no és reductible a xifres, ai, las!, s'obvia o es força fins a desfigurar-ne el sentit i adaptar-la a les necessitats i els interessos dels que remenen les cireres. És una manera ràpida i expeditiva de simplificar el món, d'encabir-lo en esquemes rígids que no admeten subtileses ni matisos. És una forma de perpetuar estereotips i tòpics per tal d'estalviar-se un aprofundiment en els detalls, de vegades tan reveladors i tan imprescindibles. És, també, i molt sovint, un exercici de poder i manipulació emparat en la presumpta transparència i validesa de tot allò numèric ("Els números canten", diuen).
Moltes estadístiques i xifres són servides a través dels mitjans de comunicació ben amanides perquè ens les empassem sense mastegar i, sobretot, sense pair, avall que fa baixada. Ens les ofereixen com una revelació, com el resultat d'una ciència incontrovertible, com l'últim reducte de veritat en el qual podem confiar cegament. Sovint ens les encolomen fora de context, amb xifres absolutes que, ben mirat, no ens diuen res de res perquè no les podem comparar ni enfrontar a cap altra; per no saber, no podem saber-ne ni la font ni molt menys la seva fiabilitat. Com deia Mark Twain: "Els fets són tossuts, però les estadístiques són més flexibles".
Tot plegat és encara més greu i escandalós quan fa referència a la cultura, a actes que són fruit de la creació, la sensibilitat i el talent de persones lliures. I a les institucions i associacions que promouen aquestes activitats artístiques, sempre subjugades a la rendibilitat. Les estadístiques, llavors, no només ho empastifen tot sinó que ho embastardeixen, perquè davant d'una obra d'art s'hi anteposen les llistes, les quantitats, com més grans millors, que n'hi hagi, que vessi, que desbordi. ¿Quanta gent ha assistit a aquest concert? ¿Quants visitants ha tingut aquella exposició? ¿Quantes obres s'han presentat a tal concurs? Als escriptors ens mesuren pels llibres venuts, als actors pels espectadors que tenen, als artistes plàstics pel volum i el preu de venda de les seves obres... El talent es banalitza, l'èxit es redueix a simple comerç, la qualitat es quantifica i tot plegat fa una pena tan colossal que cap estadística ni xifra no ho podria reflectir.
