16 de gener de 2015
16.01.2015

Pedòfils i altres monstres

16.01.2015 | 00:00
Pedòfils i altres monstres

El monitor pedòfil de Lloret de Mar ha reconegut, en el judici, que no va abusar de tretze nens, sinó de disset. Una notícia que no s'ha mastegat en la seva justa mesura. Certament els abusos d'aquest pervertit són una gota dins d'una societat habitada per molts i molt variats monstres d'aquestes i altres característiques. Però com a societat no ens podem permetre fer la pell morta i pensar que això és un cas aïllat. No podem perdre la capacitat d'exigir responsabilitats més enllà de les penals -que evidentment han de recaure exclusivament sobre el putrefacte en qüestió- per trobar mecanismes que permetin lluitar contra la pedofília, un delicte i un comportament especialment repugnant.
Un mecanisme útil seria no deixar tan desprotegides les associacions de pares de les escoles, pel que fa a la contractació de monitors o personal que s'ocupa de les activitats extraescolars i a qui confiem la canalla durant moltíssimes hores. Amb això no vull dir que s'hagi de transferir la responsabilitat de gestionar-ho a les administracions. No ho hem de fer, entre altres coses, perquè les nostres administracions han demostrat que estan molt ?lluny de l'excel·lència. No cal transferir responsabilitats però sí que la Generalitat podria fixar les condicions perquè els pares, que en definitiva són els més interessats a protegir i educar els fills, tinguin accés a personal qualificat i no contractin el primer arreplegat que troben. Dit d'una altra manera, que es creï una bossa de monitors i personal d'aquestes característiques on, abans que entrin en contacte amb els nens, hagin de passar més filtres dels que hi ha ara, que en molts casos és cap. Ja no tan sols per detectar pedòfils i altre tipus de monstres, perquè això no és fàcil, sinó també per oferir garanties de capacitació.
En un país que demanem carnet i títols per fer qualsevol tonteria, permetem incomprensiblement que qualsevol s'acosti i participi en l'educació dels nens. Això demostra que en aquest país la canalla no és cap prioritat. I un país que no té els nens i els joves en el centre del debat és un país sense futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook