17 de gener de 2015
17.01.2015

Cartes

17.01.2015 | 00:00

Pressupostos per als funcionaris
Pere Solà. Girona.
Sembla que finalment els pressupostos catalans tiraran endavant. Més retallades de serveis socials, més diners per aquest eufemisme batejat com a "estructures d'Estat" i, sobretot, recuperar la paga extra als funcio?naris. Els polítics només es preocupen dels seus i, sobretot, que aquesta elevada borsa de votants -la majoria d'ells propers o afiliats als partits que governen- no els castigui a les urnes.
Recuperar aquesta paga extra costarà més de 500 milions d'euros. No seré jo qui defensi l'eliminació d'una part del salari als funcionaris, però, per molts discursos pretensiosos que pronunciïn Rajoy i Mas, encara no hem sortit de la crisi. Pensa el Govern CiU/ERC en la molta gent que s'ha quedat sense feina i no l'ha recuperat? O en molts altres treballadors que si bé mantenen l'ocupació han vist substancialment rebaixat el seu salari? Aquestes persones han perdut molt més que els funcionaris i el seu Govern els deixa desamparats.

Mas el "Picardies"
Joan Boronat Lecha. blanes.
El Sr. Junqueras no es comporta com un líder, sinó com un polític mal aconsellat que encapçala un partit que hauria de lluitar per la independència de la República Catalana, i quan això s'aconsegueixi, serà el moment de lluitar per l'esquerra; té tot el dret de discrepar de les propostes del President Mas, però ha posat en pràctica una estratègia molt ridícula refusant la llista única, amb la qual el Sr. Mas no hauria tingut excuses per no avançar eleccions al març, com demanàvem la societat civil. Segurament el Sr. Mas ja havia previst que ERC, és a dir, el Sr. Junqueras, refusaria la proposta, perquè està massa obsessionat que la majoria dels catalans independentistes li donarem el vot; innocentment, li segueix el joc al Sr. Mas, i es queda tan content i feliç amb la data del setem?bre, i a més, votarà a favor dels pressupostos.
També el Sr. Mas es pensava que guanyaria per majoria al novembre del 2012, i es va quedar amb un pam de nas. El Sr. Mas, amb uns quants moviments estratègics, sumats a la ingenuïtat del Sr. Junqueras, ha portat aquest al seu terreny per deixar-lo com el dolent que perjudica Catalunya. Rectificar és de savis. Rectifiqui, Sr. Junqueras; exigeixi eleccions al març amb llista única, recuperarà el respecte i tindrà tot el suport de gran part de l'independentisme català, i posarem en evidència les veritables intencions del President, que, per una altra banda, reitero el que exposo en anteriors cartes enviades a aquest diari (16/11/12, 9/4/13 i 22/11/13), vol realment el president Mas la independència? De moment s'assegura el seu mandat fins al setembre, i arribats a aquell punt, ja trobarà l'excusa per deixar-ho per a més endavant.
Si els presidents tinguessin sobrenoms com els reis, el seu hauria de ser: Mas el "Picardies".

Notícies lletges
MANEL FORTIS.
Parlant en termes globals, 2014 ha sigut un any lleig. Molt lleig. Ple de males notícies. Fent un resum, costa de trobar la notícia més lletja i dolenta de l'any. N'hi massa amb mèrits suficients per ser-ho.
Corrupció, caradures intentant fer-nos creure que no hi ha tanta corrupció, "justícia" a mida dels poderosos, atur, desnonaments inhumans, estudiants mexicans ?desa?pareguts per manifestar-se contra el poder, un estat atemptant contra el dret a decidir d'una nació, guerres, desastres naturals, avions desapareguts, accidentats o abatuts, persones tractades com a animals quan intenten arribar on creuen que tindran oportunitat de viure dignament, estafes, "preferentment" a gent gran i de bona fe, retallades en sanitat, educació i serveis socials, rei nou per no canviar res, violacions, mutilacions i violència contra les dones, mort de persones estimades i admirades... I comença l'any 2015 amb l'assassinat d'unes persones que només expressaven amb humor i ironia les seves opinions, per part d'uns fills de puta que diuen matar pel seu Déu.
La llista podria ser infinitament llarga, però, per mi, la pitjor notícia ha passat dins de les nostres cases. Els que esteu llegint aquestes paraules i jo mateix, hem vist totes aquestes notícies, a les nostres pantalles de plasma, al nostre menjador, asseguts als nostres còmodes sofàs, amb la calefacció o aire condicionat engegats, ben tips d'haver dinat o sopat més del que el nostre cos necessitaria, mentre enviàvem missatges amb el nostre mòbil d'última generació.
Des del sofà estant, el màxim que hem fet és un moviment negatiu de cap i un sospir i hem continuat amb els nostres petits i banals maldecaps personals.
En aquest món, en aquesta societat, hi ha moltes persones bones, amb les quals val la pena relacionar-se i compartir-hi cafès, converses, somriures, petons, abraçades i inclús la vida, però la nostra societat, la nostra humanitat, està definitivament podrida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook