Suposo que algun dia heu sentit parlar d'una cosa que es diu Internet de les coses: la connexió de sensors a Internet per automatitzar una casa, una fàbrica, un cotxe... o el que sigui. També haureu sentit parlar de machine learning, l'aprenentatge de les màquines per elles soles. O de l'anàlisi estadística de grans quantitats de dades. Tots aquests conceptes són els que s'estan desenvolupant a tota velocitat actualment i els que ens canviaran la vida d'aquí a pocs anys.

Perquè ens en fem una idea, a l'any 2014 les 25 competències més buscades a la pàgina web LinkedIN estaven gairebé totes basades en el coneixement digital aplicat a Internet i només quatre es trobaven en el camp del màrqueting, laselecció de personal i l'economia. Hi ha una cursa mundial per fitxar els millors talents en anàlisi estadística i extracció de dades, en integració lògica, en màrqueting en les xarxes socials, en desenvolupament de telèfons mòbils, en el núvol, en els llenguatges de programació C++ i Java... Molts pensareu que això no va amb vosaltres, que ja treballareu en altres coses, que això és cosa de privilegiats. Doncs aneu errats, el moviment afectarà tothom.

La revolució digital modifica tots els sectors de l'economia, inclosa la indústria. La fàbrica de demà serà més flexible, més àgil i més connectada. La indústria no havia patit un canvi semblant des de la revolució del segle XIX. L'arribada d'enginys digitals està a punt de modificar considerablement la producció industrial. La fabricació additiva (impressió 3D), la robòtica, programes de realitat virtual, diàleg entre màquines, Internet de les coses... la llista és interminable i espanta només de pensar-hi.

No hem de veure excessivament lluny el moviment. Espanya tenia a l'any 2000 10.473 robots, el 2010 en tenia 30.545 i el 2012 eren 31.984. Si el país té 16,8 milions de treballadors en actiu, la relació és de 190,7 robots per cada 10.000 treballadors, més alta que no pas la de França, de 125, o la d'Estats Units amb 150, però més baixa que la relació de 282 d'Alemanya i de 437 de Corea del Sud. Tot forma part d'aquest nou concepte que es diu Industria 4.0.

A poc a poc anem veient anècdotes que mostren com es fa aquesta evolució. Aquesta setmana s'ha mostrat a la televisió una casa xinesa de cinc plantes realitzada amb una impressora 3D gegant. No és cap figura exòtica; tan sols demostra que en el futur no hi haurà paletes. I aquest exemple és un de molts. El mes de desembre vaig rebre la visita d'un fabricant danès de dispensadors per paper eixugamans. Vam parlar del seu aparell, dels avantatges, de si podia fabricar una idea que nosaltres tenim al cap... i a la fi li vaig preguntar si el fabricaven a la Xina. Tots els seus competidors, siguin espanyols, suïssos, nord-americans, canadencs, tots, fabriquen els aparells a la Xina, en un poble especialitzat en això. Cada empresa occidental té el seu disseny, però el fabriquen i el munten allà. No, em va dir, nosaltres competim amb la mà d'obra barata xinesa perquè hem robotitzat completament la fabricació a Dinamarca. Heus aquí com la màquina ha pogut desplaçar la mà d'obra barata xinesa.

Aquest exemple val per explicar el que ens espera. Tal com va passar en la primera revolució industrial, la maquinària desplaça a poc a poc el treballador, abans l'artesà i ara el treballador industrial. Llavors el Parlament espanyol ja va votar una llei per prohibir les màquines, votació que no va reeixir. A finals de segle XIX la indústria va competir amb els treballadors, fet que va propiciar que uns pocs s'enriquissin molt i uns altres quedessin en la pobresa més absoluta. Hi ha qui diu que la revolució industrial va tenir temps per crear nous llocs de treball, però cal veure que aquest caldo de cultiu va ser el culpable de la Primera Guerra Mundial, de la revolució bolxevic a Rússia i de la Guerra Civil espanyola.

Tot sembla apuntar que el camí que seguim és el mateix que llavors i ens portarà tensions socials greus si no hi posem remei. El panorama que se'ns presenta és competir primer amb els xinesos, fet que ha frenat a la baixa els salaris que es troben en competència. La nova realitat és que, a més, haurem de competir contra les màquines. Una realitat molt crua, menys gent que cotitza a la seguretat social, poc treball i salaris estancats, vés a saber si per sempre més.

Em sorprèn que això que us explico no sigui un tema de debat corrent, que no es trobi a les agendes de polítics ni d'economistes. Cert, algun diari ha fet reportatges sobre la robotització, però ningú parla de com això afectarà la quantitat i la qualitat del treball. Si ara ja és un problema enorme haver d'integrar al món laboral una quantitat immensa de persones amb un nivell professional baix, com ho farem si les feines que es creen són cada vegada més tècniques? Els polítics, els pedagogs, els pares, tothom ha de ser conscients que els seus fills estan en greu perill de tenir un treball precari en el futur si no augmenten el seu coneixement tecnològic. I, és clar, els sociòlegs haurien de treballar a preveure com compensem tot això, com posem impostos als robots i a les màquines per poder pagar els treballadors que han quedat en la manualitat, o en la intel·lectualitat gens remunerada. Joves, estudieu tecnologia, us hi va el futur.